La visita del rei Felip VI a Tarragona ha fet evident que tot aquest «paripé» ha servit, essencialment, per donar un cop de mà a Josep Fèlix Ballesteros que, per cert, es presenta a la reelecció com a alcalde. No entenc per què es va allunyar la ciutadania dels actes presidits pel monarca. Sóc conscient que no es tractava d’una visita d’estat però, tot i així, no és normal que en tot el recorregut reial el nombre de populars concentrats no ultrapassés la totalitat d’habitants de Capafons. On eren els 3.500 voluntaris? No, no parlo dels encorbatats de sempre, em refereixo als «pencaires». Dilluns passat vam viure moments que deixen constància de qui és qui. De qui empeny l’altre per sortir a la foto i de qui és capaç d’oblidar que reclama la sobirania de Catalunya i qui és republicà. Algunes imatges (i actituds) van ser patètiques i, fins i tot, ridícules. El Teatre Tarragona es va convertir en un cau de vanitats on cadascú feia ostentació del seu grau d’influència en la societat, encara que fos des d’una entitat veïnal d’un barri tarragoní (gairebé sempre oblidat). Personalitats civils, judicials, policials, polítiques i, fins i tot, eclesiàstiques, van passar per l’arc de seguretat per aplaudir el cap d’estat, aquell estat al qual, en altres escenaris i ocasions, se l’acusa de robar Catalunya. El rei ja és, oficialment, el president del Comitè d’Honor dels Jocs. En el seu discurs va parlar de les (bones) intencions de Tarragona 2017, però va obviar el seu finançament. De fet, va ser la qüestió oblidada. Ningú no va voler comprometre ni comprometre’s. Una oportunitat perduda. La visita del rei, malauradament i en la pràctica, va servir de ben poc. El poble s’ha mantingut distant i els voluntaris van ser els grans absents. Érem els de sempre!!! En fi, el desplaçament del rei, a banda de trasbalsar (per qüestions de seguretat) la normalitat tarragonina, no va resultar gens barat. Per cert, algú farà públic quant va costar la visita llampec d’un rei que ha vingut amb les mans buides?
