Tarragona i el seu entorn acumulen massa mancances en infraestructures cabdals, fet que condiciona el seu desenvolupament i el seu poder d’atracció de noves inversions. Aquesta és la principal conclusió d’un informe elaborat per la Societat d’Estudis Econòmics (SEE), treball que va ser lliurat al president de la Generalitat, Artur Mas, en una visita recent a la ciutat de Tarragona. El treball de la SEE denuncia, per un costat, la manca d’atenció institucional que pateixen les comarques de Tarragona, especialment si es té en compte el seu pes demogràfic i econòmic en el conjunt de Catalunya i l’Estat, i també enumera el seguit de qüestions pendents que el territori té en matèria de transports, mobilitat i comunicacions. A reivindicacions històriques com el desdoblament de les nacionals N-340 i N-240, s’afegeixen la necessitat de fer arribar l’AVE al centre de Tarragona, la millora de la connectivitat ferroviària, tant per a mercaderies com per a passatgers, i la necessitat d’impulsar un transport públic comú que uneixi les grans poblacions de la que, ara per ara, és la segona àrea metropolitana de Catalunya.
L’informe de la SEE divideix les mancances del territori en cinc àmbits: la xarxa viària, la xarxa ferroviària, l’aeroport de Reus, el Port de Tarragona i les infraestructures hidràuliques.
Pel que fa a les carreteres, des del SEE constaten la necessitat de connectar Tarragona, Valls i Montblanc amb l’A-27. L’execució d’aquesta via, tal com apunta l’informe, es troba actualment suspesa per manca de disponibilitats pressupostàries. El document es mostra optimista respecte a la superació dels entrebancs que tenen aturada l’obra i planteja la continuïtat de l’A-27 fins a Tàrrega. A banda, i per aconseguir una connexió òptima entre Tarragona i Lleida, l’informe apunta al desdoblament de la N-240 entre Montblanc i la capital de les Garrigues.
De capital importància és també l’autovia A-7. En aquest sentit, el SEE lamenta que el desdoblament de la N-340 només s’hagi executat en els traçats del Baix Camp i del Tarragonès mentre els de Terres l’Ebre i el Baix Penedès resten sense desdoblar.
Altres conversions de carreteres en autovies pendents, segons l’entitat tarragonina, són la N-420 de Reus a la província de Terol; l’Eix de l’Ebre entre Tortosa i Lleida; la TV-3141 entre Reus i Cambrils; la TV-7211 entre Reus i Constantí, o la C-37 entre Alcover i Valls.
L’informe també aposta per la millora de carreteres altament transitades com la C-44 que enllaça la costa amb l’Eix de l’Ebre (C-12) o la de la TP-2031 que connecta Tarragona amb l’AP-2.
La SEE descarta projectes d’èpoques passades com el Tramcamp però remarca que «la resolució dels problemes de mobilitat passa per una decidida millora dels modes de transport disponibles, però mitjançant l’adopció de solucions econòmicament sensates i sostenibles». En aquest sentit, aposta per aprofitar les plataformes de transport existents com ara el servei de rodalia o potenciar el transport col·lectiu amb la implantació del bitllet únic, la integració tarifària i la millora de les instal·lacions.
Com no podia ser d’una altra manera, la millora de la xarxa ferroviària depèn de la implementació del Corredor Mediterrani. Això inclou la connexió del Port de Tarragona amb l’ample europeu i la configuració d’una nova línia entre el nucli central del Camp de Tarragona i Martorell-Castellbisbal.
L’informe constata que, per tal de poder treure les mercaderies de manera competitiva, tant del Port com d’altres plataformes del territori, cal assolir aquesta connexió i ofereix tres alternatives: la que va per la costa i enllaça amb la línia de Vilafranca; la que aprofita la línia Reus-Roda i el tercer fil (aquesta última de caràcter provisional).
El document també aposta per la reordenació ferroviària del nucli central del Camp de Tarragona amb nous traçats a Tarragona i Reus que inclouria la recuperació de la línia Reus-Roda, tant per mercaderies com per a passatgers, o iniciatives més ambicioses com la nova proposta de soterrament del ferrocarril pel nucli de Tarragona i el pas pels barris de Ponent, amb la localització de tot un seguit d’estacions destinades a acollir les rodalies del Camp de Tarragona.
Aquest servei de rodalia ha de tenir com a horitzó immediat, segons el SEE, la cobertura eficient del corredor Reus–Tarragona–Sant Vicenç de Calders «mitjançant un material ferroviari que permeti la màxima polivalència i accessibilitat al servei».
En aquest punt, l’entitat destaca que cal endegar les propostes del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona sobre traçat ferroviari d’abast urbà.
Pel que fa a l’aeroport de Reus, el SEE aposta perquè «aculli un sistema de gestió autònom, que li permeti créixer sense gaudir del sistemàtic suport financer del sector públic». A banda, s’ha d’assolir una connexió òptima entre l’aeroport i la resta de municipis i plataformes.
El Port de Tarragona pateix el dèficit de xarxes ferroviàries i viàries que ja hem esmentat: les línies que han de connectar Tarragona i Saragossa i l’A-27.
En darrer lloc, el SEE aposta per la interconnexió de xarxes entre el Consorci d’Aigües de Tarragona i Aigües Ter Llobregat. Consideren que «esdevé una actuació bàsica a fi i efecte d’assegurar la diversificació addicional de les fonts de subministrament i la polivalència del sistema d’abastament».