És a bastament conegut el talent d’Alejandro Fernández per fer oposició. L’alcaldable popular va aconseguir en només una legislatura convertir el seu partit en la segona força del consistori tarragoní, empatat a regidors amb CiU. El creixement dels populars va ser inesperat el 2011, quan va passar dels quatre als set regidors mentre PSC, CiU i ERC en perdien i ICV-EUiA entrava amb un. En aquell moment, però, el Partit Popular no governava enlloc i era la marca guanyadora que mesos després va signar una majoria absoluta a les darreres eleccions generals. El 2011, Fernández va estar a punt de ser alcalde a través d’un pacte amb CiU que la coalició nacionalista va impedir des de Barcelona. El 2015, el mapa polític ha canviat molt, apareixen nous actors i el PP sembla que no és el que era, però Fernández continua amb el seu to directe, amb una campanya desenfadada, utilitzant la immigració com a arma electoral i convençut de les seves possiblitats de victòria.
Espereu igualar o superar els resultats de les passades municipals?
Sí, estem convençuts que guanyarem les eleccions.
Guanyar les eleccions? Superar, doncs, els resultats dels anteriors comicis en els quals gairebé vau doblar el nombre de regidors?
El que vam aconseguir l’any 2011 va ser convertir-nos en alternativa. Ningú s’ho creia. Tampoc ningú no es creia que el PP podia guanyar les eleccions generals a Tarragona i ho vam fer. I, com que ja vam ser alternativa el 2011, això és traduirà en la possibilitat real de guanyar les eleccions.
El desgast que, segons les enquestes, està patint el PP en l’àmbit estatal, i més sent vostè diputat, no pot afectar la seva candidatura a les municipals?
Les sigles del PSC i de CiU tampoc no és que estiguin ballant la conga. Aquí el que comptarà és el projecte local i estem confiats perquè sabem que és molt fort.
I la crescuda de C’s. Aquestes sigles sí que «ballen la conga», segons l’enquesta que va publicar ‘El Periódico’ la passada setmana.
Les eleccions al Parlament són una cosa, les eleccions al govern d’Espanya són unes altres i les municipals no tenen res a veure, i el que prima són els projectes locals i les candidatures locals.
Se l’ha sentit incidir molt de la immigració durant aquesta legislatura. Creu que aquest és un problema real a la ciutat?
A totes les reunions que hem tingut amb veïns, sempre ens han traslladat que en molts barris de l’extraradi hi ha molt de frau, gent que ve, cobra i se’n torna al seu país; que els comerços tipus kebab, locutoris, etc., fan compentència deslleial als comerços tradicionals perquè no compleixen els horaris, perquè no tenen les mateixes condicions sanitàries… i això fa que ells cada com siguin més i el comerç de tota la vida siguin menys; que en molts edificis hi ha pisos pastera en els quals poden arribar a dormir trenta persones i això afecta a la higiene i la qualitat de vida dels veïns… Coses que ens han traslladat els veïns. No ens inventem res.
Sense immigració deixaria d’haver-hi frau als Serveis Socials o competència deslleial al comerç?
Tots hem de tenir els mateixos drets i els mateixos deures. La immigració legal, ordenada i que assimila i assumeix el nostre regim jurídic i els nostres costums té els mateixos drets que nosaltres. Ara bé, aquells que no compleixin les nostres normatives han de tornar als seus països d’origen.
Què proposa Alejandro per aquesta ciutat?
Tarragona necessita adrenalina. El projecte de ciutat de Ballesteros està esgotat. Ell mateix presenta símptomes de cansament, de monotonia, de no tenir gaires energies i Tarragona necessita adrenalina. Tarragona ha de decidir què vol ser en el futur i hem de tenir present una cosa: Tarragona ha de ser una ciutat de serveis com San Sebastian, com Santander o com Pamplona perquè, d’aquí a pocs anys, la indústria, que continuarà sent molt important per a Tarragona, tributarà a la Canonja. Per tant, Tarragona ha de buscar vies altenatives: una ciutat de serveis oberta al mar.
Creu que la indústria té massa pes en les decisions polítiques de la ciutat?
Jo sempre dic que si fos alcalde de Tarragona, les decisions les prendria jo, per bé i o per mal. I després escoltaria tothom, evidentment també la indústria, només faltaria.
Ja ha fet públic la número dos de la llista, una independent, que substitueix Judith Heras. Canviarà molt més l’alineació del seu equip?
Hi haurà un parell o tres de canvis més entre els deu primers però, essencialment, el gruix de les responsabilitats que han tingut els regidors continuaran sent les mateixes.
Amb quin criteri es duran a terme aquests canvis?
Els projectes s’han de renovar i si hem sigut capaços de transformar el PP en una marca guanyadora a Tarragona serem capaços de fer una Tarragona guanyadora. De fet, li puc assegurar que la primera cosa era molt més díficil que la segona perquè Tarragona té un potencial espectacular. Per tant, el criteri és configurar un equip guanyador.
Ha parlat d’adrenalina, el candidat de CDC parla de rock’n’roll. Tanca les portes a un pacte amb CiU després del que va passar fa quatre anys?
Jo no parlo mai ni dels altres candidats ni de pactes. M’agrada molt una frase de José María Aznar que diu: «primero se gana y luego se pacta». Per tant, jo primer guanyaré i després ja en parlarem.
Portarà vostè aquesta campanya cap a l’àmbit del sobiranisme com fan altres candidats?
La gent que vol portar això al debat local és que no té projecte de ciutat. I com que no en tenen intenten salvar els mobles parlant de la independència de Catalunya. Nosaltres, tot el contrari, com que tenim un projecte de ciutat molt sòlid, el que volem és parlar de Tarragona capital.