La salsitxa d’Abelló

Per . Actualitzat el

He de començar dient que crec que la candidatura d’Albert Abelló (CDC) s’equivoca en algunes de les seves accions i això li podria passar una dolorosa i imprevisible factura. No estem a Amèrica i, a més a més, estem parlant d’unes eleccions municipals, no generals ni autonòmiques. Aquí prima la proximitat, les propostes clares, realistes i efectives. Els electors volen gent valenta, amb idees i capaç de fer despertar una ciutat que corre el perill de no agafar el tren del futur. Tot i que sóc un amant del rock&roll, he de confessar que no m’agraden les caretes, les salsitxes i les «americanades» que només contribueixen a cridar l’atenció i, de vegades, a crispar l’ambient sense aportar res de positiu. Es tracta d’una campanya i no d’una competició d’ocurrències.

Una altra reflexió mereix el comportament de l’actual representació de CiU al consistori. Saber perdre és cosa de savis. La rancúnia i el joc brut estan reservats als antipatriòtics, a aquells que fan prevaler els seus interessos personals als de la societat. Podem estar més o menys d’acord en la manera com Albert Abelló va ser «elegit» candidat de CDC, però és escandalós que s’arribin a acords pecaminosos i indecents (amb altres formacions polítiques) per arruïnar la candidatura d’un nouvingut a l’escena política. Entenc que Victòria Forns estigui decebuda, cabrejada i ofesa amb el partit que la va defenestrar de males maneres, però no accepto que el seu grup municipal protagonitzi pactes diabòlics per aïllar el nou candidat. Desconec si els rumors sobre els acords perversos per aniquilar Albert Abelló tenen alguna cosa de veritat, però és lamentable que els regidors de CiU posin traves a la iniciativa electoral del seu propi partit polític. És malèvol. Artur Mas està al corrent de les infidelitats del grup municipal i de les seves maniobres contra el successor de Victòria Forns. Esperem que Mas posi fil a l’agulla i sigui capaç d’endreçar un grup municipal abans d’uns comicis cabdals per al futur de Tarragona. Confio que el temps posarà tothom al seu lloc. La hipocresia i la covardia no solen fer història. Però tampoc és paradigma de credibilitat que un alcaldable es dediqui a repartir salsitxes, encara que siguin solidàries.