Ahir va ser un dia històric, un conjunt d’alcaldes i diputats i senadors del territori es van conjurar per tal de sol·licitar a Madrid una solució per la carretera N-340. La veritat que s’ha de felicitar en aquests polítics per la voluntat de sumar esforços per tal de solucionar una problemàtica endèmica, com es el col·lapse de la carretera N-340 tant els caps de setmana com tota la temporada d’estiu i festius.
Creiem que aquest és un bon exemple, un exemple que veu com les prioritats del territori es posen per davant de les prioritats del partit, i sobretot es pensa en la qualitat de vida dels residents i dels visitants i turistes que venen al nostra territori.
Sabem que el Baix Penedès som un perifèria, sabem el que és no tenir cap eina de planejament estratègic del territori, ara sembla que amb la Generalitat les coses estiguin millorant en aquest sentit, doncs l’elaboració del Pla Territorial del Penedès, va en aquesta línia de ratrapar el temps perdut, i pot ser un bon fòrum on poder exposar les necessitats del territori i plantejar les solucions als problemes endèmics.
Però el gran problema del Baix Penedès no és només el col·lapse de la N-340, també existeix una gran problemàtica de mobilitat al Penedès Marítim, concretament el tram de la carretera de la C-31 entre els municipis de Sitges i El Vendrell. Aquesta via té els mateixos problemes que l’anomenada N-340, durant l’estiu i els festius i caps de setmana. La carretera es col·lapsa, i sense fer broma, es pot arribar abans en bicicleta que en cotxe, per cobrir la distancia entre El Vendrell i Sitges.
A diferència de la N-340, per reclamar solucions per a la carretera C-31 no cal anar a Madrid, doncs l’epicentre de comandament es troba a Barcelona. Des de Cunit s’ha defensat una solució per aquesta problemàtica, inclús des de Cunit va sorgir una moció, que desprès va ser compartida a Cubelles i Calafell, que demana solucions al respecte, i que plantejava, entre d’altres coses, però de manera clara, la descatalogació de la carretera C-31, de la xarxa bàsica de carreteres de la Generalitat, el que comportaria trobar una solució, en la C-32, per tal de descongestionar la C-31, al seu pas pel Penedès Marítim.
No s’entendria des del territori, que només és reclamés la solució per la carretera que depèn de Madrid i que no es sol·licités el mateix tractament per la carretera que depèn de Barcelona, doncs es desvirtuaria l’acord pres ahir. Ahir els polítics van estar a disposició del territori, i el mateix es demana des del Penedès Marítim.
Creiem que l’exemple d’ahir és bo, molt bo, i que cal prendre nota, sumar esforços i reclamar, des dels ajuntaments del Penedès Marítim, i amb els diputats del territori al Parlament de Catalunya, el mateix compromís que es va mostrar ahir.
Com sempre hi sortiria guanyant el territori i les persones. Desprès del “pacte de Berà” hi hauria d’haver el “pacte de Cunit”, canviant la N-340 per la C-31. Som-hi!