L’Ajuntament de Tarragona és un dels consistoris de tot l’Estat espanyol que més ha incrementat el pressupost en polítiques socials durant aquests anys de recessió econòmica. Entre 2007 i 2015 la destinació de recursos adreçats a ajudar les persones més necessitades de la ciutat ha pujat més d’un 60%, fet que no és suficient davant la creixent demanda d’ajuts i serveis socials de famílies que estan pagant un preu molt alt per culpa de la crisi. Javier Villamayor és el responsable de l’àrea de Serveis a la Persona del consistori tarragoní.
Fins a quin punt la crisi dels darrers anys ha afectat les polítiques socials de l’Ajuntament?
Afecta d’una manera absoluta. Abans de 2007, com a totes les ciutats de Catalunya, a Tarragona hi havia una bossa poblacional molt concreta i detectada per l’Ajuntament que necessitava ajuts i serveis socials. A partir de l’esclat de la crisi, les situacions de risc d’exclusió social es va anar expandint a tots els estrats socials de la ciutat, fet que ha obligat a reformular les polítiques socials, tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu. A Tarragona hem fet un esforç importantíssim per atendre les persones i les famílies necessitades, tant amb la posada en marxa de nous serveis com amb ajuts econòmics concrets per evitar fenòmens com l’exclusió energètica (famílies que no poden pagar serveis bàsics com la llum o l’aigua) o que algun nen de la ciutat es quedir sense menjar per manca de recursos econòmics. Pensi que des de l’any 2007 al 2015 el pressupost de l’àrea de Serveis a la Persona s’ha incrementat més d’un 60%, un dels percentatges més alts de tots els ajuntaments de l’Estat espanyol.
I això ha estat suficient?
Mai és suficient quan parlem d’ajudar les persones, però no es tracta només d’anar incrementant els recursos econòmics. En aquests anys hem configurat un fabulós equip de 120 treballadors i treballadores socials capaç de detectar necessitats i fins i tot d’avançar-se a futures situacions que es puguin produir, ja sigui en comunitats de la ciutat com en casos individuals. Queda camí per recórrer des del punt de vista preventiu i ara el repte passa perquè la cultura de l’acció social sigui transversal i s’incorpori a totes les àrees i regidories de l’Ajuntament (economia, medi ambient, educació, turisme, etc.). L’objectiu és evitar que la situació es faci crònica per a aquelles famílies que ho passen malament i que, de mica en mica, Tarragona es converteixi en una ciutat amb oportunitats per a totes les persones, especialment per als col·lectius més desprotegits com la infància, la gent gran i les famílies amb poc recursos econòmics.
El consistori pot ajudar la gent a sortir de la pobresa?
És la nostra obligació i el nostre gran repte. Ja ho estem fent, però hem d’anar molt més enllà. No es tracta només d’ajudar en casos puntuals i de reaccionar davant de casos concrets d’infants que no poden dinar o famílies que es queden sense llum per no haver pagat les quotes. La nostra missió és ajudar les famílies a sortir de la situació de pobresa, identificar què poden fer per millorar la seva vida i acompanyar-los en tot el procés amb els recursos municipals existents, que són molts i diversos.
I quin paper hi tenen les entitats i empreses que es dediquen a ajudar la gent?
Les entitats del tercer sector tenen un paper fins i tot més rellevant que el de les administracions. A l’Ajuntament de Tarragona treballem de la mà de nombroses entitats humanitàries i també d’algunes empreses professionals que es dediquen a tenir cura dels col·lectius poblacionals més desfavorits i necessitats. Cal aprofundir en aquesta col·laboració per tal d’aprofitar el capital humà i la seva experiència en benefici de la ciutat. Entenc, però, que la viabilitat i la capacitat d’acció d’aquestes entitats depèn molt, a banda de les donacions de particulars, de les aportacions econòmiques que reben de les administracions. En aquest sentit cal treballar per dotar les entitats del tercer sector de la seguretat i de l’estabilitat pressupostària necessàries per garantir la continuïtat del model.
I no es pot fer extensiva aquesta col·laboració a altres sectors econòmics?
Ja hi ha empreses que estan col·laborant amb les polítiques socials de l’Ajuntament. Un exemple és Bricodepot, que ens facilita material i equipaments per tal de fer obres a llars de famílies tarragonines amb risc d’exclusió energètica. L’experiència ha estat tot un èxit, ja que això, a més, ens permet donar una ocupació a professionals de la ciutat que havien perdut la feina. Un dels reptes, vista aquesta experiència, és que les polítiques socials i la borsa de treball de l’Ajuntament convergeixin amb les accions de Responsabilitat Social Corportativa (RSC) desenvolupades pel teixit empresarial de la ciutat.