Al Banc d’Espanya, l’Hemeroteca Nacional

Per . Actualitzat el

En apropar-se les eleccions municipals, les ocurrències dels qui no han fet la  feina durant els darrers quatre anys es tradueixen en propostes estrella per  captar titulars. La darrera setmana el PSC i el PP ens han tingut entretinguts  amb el futur de l’antiga seu del Banc d’Espanya.

Els socialistes, després de quatre anys d’inoperància, ens surten amb la idea  de fer-hi un Museu de la Química. No ens sembla malament, però no és  creïble que, havent tingut quatre anys per a treballar-hi i per a preparar el  projecte que no han preparat, ara es treguin un conill de barret. I per la  inconcreció de tot plegat, té tota la pinta de tornar al fons del capell un cop  passades les eleccions. Considerem, a més, que aquesta no és una actitud  gens correcta amb un sector vital per entendre l’evolució de la nostra ciutat  els darrer mig segle com és la indústria química i que mereix una proposta  museística clara i amb uns terminis marcats, no aquesta nebulosa  d’incerteses malauradament tan pròpia de la nostra ciutat els darrers anys.

Els populars tornen amb la biblioteca i, per més conya, li diuen “gran  biblioteca”. Que no ho saben que no hi cap? Que no coneixen les dimensions  de l’edifici de l’antic Banc d’Espanya i les que necessita una biblioteca com la  que requereix una ciutat com Tarragona? Pel que sembla les dobles  ocupacions dels seus líders municipals no els deixen temps per llegir ni per  escoltar.

Arribat aquest punt, convé recordar que Esquerra Republicana, malgrat no  tenir representació municipal, hem treballat aquesta qüestió durant els últims  anys. Ho hem fet, a partir de premisses que considerem bàsiques quan  pensem en la Tarragona que volem: projectes viables, que parteixin de treure  profit d’allò que tenim, sobretot si ens diferencia en positiu, que proporcionin  benefici social i que ens ajudin a ser referència per establir xarxes sòlides  amb el territori i amb tot el país.

La proposta d’ERC, explicitada ja fa temps, és traslladar l’Hemeroteca de  l’antiga Caixa Tarragona al Banc d’Espanya i convertir-la en l’Hemeroteca  Nacional de Catalunya. Quin és el punt de partida? D’un fons documental  importantíssim, únic al país, que està en risc pel desinterès dels actuals  propietaris i per la poca implicació de les administracions, començant per la  local i la provincial, que són les que més s’hi haurien de comprometre. De la  mateixa manera que l’activitat de les biblioteques actuals ha d’anar més enllà  de la consulta i el préstec de llibres, una hemeroteca moderna també ha de  generar un seguit d’activitats  al seu si, de tot tipus: docents, divulgatives,  d’investigació, d’intercanvi de coneixement…

Ser l’hemeroteca de referència de Catalunya ens ofereix una possibilitat de  lideratge cultural que hem de valorar. Encara més en uns moments en què  una dedicació amb una transcendència social tan determinant durant segles  com la premsa escrita viu moments de ràpida i dolorosa transformació. Quin  millor lloc per la reflexió, el debat, la cerca de noves vies que una hemeroteca  nacional? Per això hem de ser atrevits, originals, ambiciosos i moderns. Hem  d’anar més enllà de fer un lloc de mera consulta i tenir l’hemeroteca que la  societat tarragonina i catalana precisa a un lloc tan digne com el bell mig de  la Rambla Nova de Tarragona.