El Dr. Ricardo Closa, cap del servei de pediatria de Joan XXIII, és un defensor acèrrim de la coordinació entre els diferents proveïdors sanitaris del territori com a via per millorar l’atenció a la ciutadania. Ell és la persona encarregada de liderar l’equip de professionals que treballa en la coordinació i en l’establiment de sinergies entre els equips de Joan XXIII i de la Xarxa Sanitària de Santa Tecla. Des de la seva posició com a màxim responsable de la unitat de pediatria del centre de referència de la província, el Dr. Closa entén que cal avançar en la suma d’esforços entre els hospitals i la xarxa d’atenció primària per assolir noves fites al territori. La principal és la posada en marxa d’una UCI Pediàtrica que eviti cada any la derivació de centenars de casos complexos d’infants a centres de Barcelona.
Necessitem el suport de l’administració perquè Tarragona pugui ampliar la seva cartera de serveis en pediatria i aprofundir en l’especialització i la prevenció
Per què aquesta col·laboració entre pediatres de Joan XXIII i Santa Tecla?
Per assolir una pediatria moderna, integral i eficient al territori és bàsic aglutinar una massa poblacional que justifiqui els recursos destinats a la seva atenció, tant des del punt de vista dels equipaments com des del punt de vista dels perfils professionals i d’especialistes necessaris per al seu bon funcionament. Hem avançat en la unificació de protocols entre centres i en la col·laboració diària dels professionals. Hi estem treballant amb molta il·lusió. Creiem que amb aquesta unió funcional en pediatria podem ampliar la nostra massa poblacional i, d’aquesta manera, completar la nostra cartera de serveis i adaptar-la a la demanda real del nostre entorn. És evident, però, que per tot això necessitem el suport de l’administració.
Com ara per assolir la UCI pediàtrica, per exemple?
Sí. Aquesta unitat ha de ser l’eix vertebrador d’aquest model assistencial que volem i podem oferir com a professionals. Pensi que cada any derivem cap a Barcelona uns 400 casos de nadons i infants que no podem atendre aquí perquè no disposem d’una UCI pediàtrica. Disposem dels professionals i la demanda existeix, però no disposem dels recursos per atendre-la. És molt injust per a les famílies de Tarragona que el territori no tingui un servei que redueix riscos en els pacients i facilita molt la vida a les famílies que malauradament han de veure els seus fills ingressats a un centre hospitalari. Tenir un fill malalt no és gens agradable. I haver-lo de tenir ingressat a un centre a més de 100 quilòmetres de casa complica encara molt més les coses. No és just que les famílies de Tarragona hagin d’experimentar això, sobretot si ho comparem amb les facilitats que tenen les famílies que viuen a Barcelona.
I és viable?
I tant. I necessària. Hem fet l’estudi de les mancances i virtuts de l’atenció pediàtrica a la zona. La conclusió és que l’atenció és bona, però que es pot millorar si l’ampliem amb una xarxa pròpia de transport pediàtric i posem en marxa la UCI pediàtrica. A Joan XXXIII disposem de l’espai físic per ubicar-la i la inversió inicial no és excessiva. Crec que un cop en marxa, tenint en compte que estem derivant a Barcelona uns 400 casos l’any, l’equipament serà rendible tant des del punt de vista assistencial com econòmic. Hem identificat les possibilitats i, un cop ho hem fet, estem obligats a seguir endavant i defensar allò que considerem que és millor per a la població i per al conjunt de professionals que ens dediquem a la pediatria.
Amb la UCI Pediàtrica n’hi haurà prou?
Serà un salt qualitatiu molt important. Però també cal avançar entre tots els proveïdors sanitaris en la potenciació de l’atenció pediàtrica especialitzada a domicili, de les consultes externes pediàtriques i de les estructures d’urgències. Ha quedat demostrat que sempre és millor que l’infant malalt passi el menor temps possible ingressat a l’hospital i que és preferible que segueixi tractament, si és possible i no necessita monitorització continuada, al seu domicili i amb la seva família i en el seu entorn.