El gat de Schrödinger

Per . Actualitzat el

Abans de començar vull aclarir que cap animal ha estat maltractat en la redacció d’aquest article, ni per mi ni pel senyor Schördinger. A aquest bon home un dia se li va acudir, possiblement a la dutxa, fer un experiment amb un gat. La idea era posar el gat en una caixa amb un mecanisme que alliberava un verí letal. Aquest mecanisme només funcionava un 50% de les vegades així que, passat un temps, el gat tenia un 50% de probabilitat d’estar viu i un 50% d’estar mort. Abans que et posis les mans al cap, no et preocupis, aquest era un experiment teòric, ningú no va fotre cap gat a cap capsa. Però, seguint la idea, Schrödinger va arribar a la conclusió que, fins que no obrís la caixa, no podria saber si el gat era viu o mort, per tant, el gat era viu i mort alhora. D’aquí ve la famosa expressió «la paradoxa de Schrödinger» que tants cops hauràs sentit als bars.

I això què té a veure amb tu? Doncs resulta que la vida està plena d’aquestes paradoxes. Fas una entrevista de feina i no saps si t’agafaran o no t’agafaran; coneixes algú i no saps si li agrades o no; et fas unes anàlisis i no saps si sortiran bé o malament… Et sona? Segur que si hi penses trobaràs més d’una situació en què et toca esperar que et donin una bona notícia o una de dolenta. Ja de sèrie, aquestes situacions generen molta tensió; de fet, la incertesa és un dels factors que genera més estrès.  Com ja hem comentat moltes vegades, el nostre coco està pensat per sobreviure i, si no sap què passarà, no es pot preparar, així que es posa molt nerviós. Davant d’això, el cervell intenta anticipar-se endevinant què passarà.

I aquí tens dues opcions: ser optimista o ser pessimista. Si ets optimista et posaràs en el millor dels casos, tot sortirà genial, el gat és viu, així que vaig a comprar menjar. Això et dóna energia i bon rotllo, que ja està bé, però corres el risc que el gat estigui mort, t’emportis una decepció  i t’hagis de menjar tu els 10 kg de pinso o el lloguer del pis al costat de la feina que no t’han donat. L’altra opció és ser pessimista, fotre’s un fart de plorar pel gat i comprar terra per enterrar-lo. Aquesta opció encara m’agrada menys, ja que passes una mala estona que potser et podries estalviar si el gat és viu, per no parlar de què faràs amb el sac de terra si el gat surt miolant de la caixa. Així que aquesta setmana et proposo una tercera via, espera que s’obri la caixa. Si la pots obrir –cosa que de vegades no és bona idea i unes altres ni tan sols en tens ocasió– obre-la. I si no la pots obrir, recorda que el sofriment és un joc d’atenció.