El sofriment és un joc d’atenció

Per . Actualitzat el

Els meus cosins de València sempre em fan reflexionar. L’altre dia, parlant amb el Rafa sobre com en són de complicades algunes situacions a la vida, em va dir una frase que encara estic assaborint: el sofriment és un joc d’atenció.

Si ens posem literals, això del dolor no és més que un sistema d’alerta, una alarma que encén el cos per dirte: nen, hi ha alguna cosa que no va bé. En principi sembla un sistema bastant útil perquè posis remei a una cosa que el teu cos no pot fer per ell mateix. Et fa mal el turmell i el deixes de recolzar a terra. A més, tard o d’hora vas al metge perquè et faci alguna cosa pel dolor, cosa que acostuma ser curar-te’l. El problema és que, encara que et posin un guix i tu ja hagis fet tot allò que és a la teva mà, o en aquest cas al peu, per curar-te, el cos continua avisant i el mal no passa. És com si l’alarma del teu cotxe estigués sonant 3 dies després que te l’obrin. Això, a més de no ser gaire útil, és força molest, així que demanem al metge una medecina pel dolor o al mecànic que apagui el cotxe. El problema ve quan el sistema d’alarma no té a veure amb la part física o material sinó amb l’emocional. Posem que et deixa la teva parella. Això fa força mal, de vegades arriba a ser un dolor físic. És la teva ment cridant a ple pulmó que no vol que et deixin. La normalitat és passar per les fases del dol des de la negació – això no està passant –fi ns a l’acceptació –ah sí, vam sortir junts–, però això ja ho deixo per un altre article. El cas és que un cop has avaluat la situació, has vist que s’ha acabat i t’has enguixat el cor perquè es recuperi, ja només queda esperar. Però, mentre esperes, el dolor pot ser força insuportable i aquí és on entra la frase de mon cosí. Em sap greu, no hi ha analgèsics per aquest tipus de mal, l’alcohol és una opció a curt termini que acaba amb plorera a les 6 del matí i ressaca l’endemà. Així que et proposo jugar a un altre joc, el joc de l’atenció. El teu cap, que no s’ha assabentat que la teva parella no t’estima, s’encaparra a recordar-te com n’era de genial perquè hi tornis. Una mica com una mare encarinyada amb el seu gendre. Així que el truc que et proposo aquesta setmana és que desviïs l’atenció. Com? Donant-li una altra cosa en què pensar. Un llibre, un videojoc, esport, converses amb amics, etc. Qualsevol acció que t’obligui a pensar activament. D’aquesta manera el teu cervell estarà ocupat i el cor s’oblidarà de fer mal. La part positiva és que això funciona per a tot tipus de mal de cor: soledat, decepció, pena… Vigila!, això no et curarà, no és més que un analgèsic emocional, però facilitarà força la recuperació. Prova-ho i m’ho expliques.