Un 95,1% de la població del Camp de Tarragona entén català, però només el 34,7% de la població el fa servir com a llengua habitual. Aquestes són algunes de les dades darrer informe sobre ‘Ús i coneixement del català 2013’ publicat per l’Idescat, que indica que la població de 15 a 29 anys és la que més sap llegir, parlar i escriure en català. Per contra, encara hi ha 25.000 persones al territori que no entenen la llengua, 3.000 de les quals fins i tot nascudes aquí. De fet, a les nostres comarques més de la meitat de la població (el 50,4%) té el castellà com a llengua inicial en el seu dia a dia.
L’estudi aporta dades ben interessants. A les sis comarques del Camp de Tarragona, amb un cens de 503.525 habitants de més de dos anys d’edat, hi ha un total de 478.849 persones que entenen el català (un 95,1%, igual que la mitjana catalana). Un 73,99% de la població (372.565 persones) el sap parlar; un 79,67% (401.174 persones) el sap llegir i un 57,10% de la gent (287.527 persones) el sap escriure. Per contra, hi ha 24.676 persones que no entenen la llengua (un 4,90% de la població). Resulta xocant que d’aquestes persones que no entenen el català hi ha unes 3.000 que són nascudes al territori.
Si analitzem les dades des del punt de vista del desconeixement de la llengua, veiem que al Camp de Tarragona, a banda de les prop de 25.000 persones que directament no entenen la llengua, hi ha 130.960 persones que no saben parlar-la, 102.351 que no saben llegir-la i 215.998 no saben escriure en català.
El català a Catalunya
Actualment el 95,1% de la població de 2 anys i més entén el català, percentatge que representa quasi 7 milions de persones. El 73,2% el sap parlar, el 78,7% el sap llegir i el 55,7% el sap escriure.
Globalment, si comparem les dades del Cens lingüístic del 2011 amb les de Cens anterior (2001), el 2011 hi ha 1,1 milions de persones més que entenen el català, 742.000 més que el saben parlar, gairebé 1,2 milions més que el saben llegir, i 1 milió més que el saben escriure. El percentatge de població que té el català com a llengua primera o inicial ha experimentat una certa estabilització respecte de l’any 2008 (del 31,6% al 31,0%), després d’un clar descens en el període 2003-2008 (del 36,2% al 31,6%).
Com a llengua habitual, en canvi, l’ús del català ha repuntat des del 2008 (del 35,6% al 36,3%), després d’una reducció significativa en el període anterior (del 46,0% al 35,6%). El castellà, per la seva banda, s’ha mantingut estable com a llengua inicial i ha augmentat com a llengua habitual (amb més del 60% de la població del país). En valors absoluts, això representa que hi ha gairebé 2 milions de persones que tenen el català com a llengua inicial, gairebé 3,5 milions que tenen el castellà, més de 150.000 persones que tenen tant el català com el castellà, i unes 600.000 que tenen llengües diferents del català i del castellà com a llengua inicial, de les quals l’àrab, el romanès i l’amazic són les més freqüents.
Segons el lloc de naixement, el 65,3% dels nascuts a Catalunya usa el català com a llengua habitual —sol o compartit amb el castellà—, mentre que en el cas dels nascuts a la resta de l’Estat aquest percentatge és només del 14,0%, i dels nascuts a l’estranger és del 7,9%.
El català per territoris
Territorialment, els valors màxims de comprensió s’assoleixen a l’àmbit de les Terres de l’Ebre (97,1%), les Comarques Centrals (96,9%) i l’Alt Pirineu i Aran (96,8%), mentre que la resta tenen valors de comprensió que se situen al voltant del 95%. La població amb nivells més baixos en les quatre competències lingüístiques (comprendre, parlar, llegir i escriure) és la de l’àmbit Metropolità.
Les diferències més significatives es posen de manifest en la capacitat de parlar el català. En aquesta competència, les comarques centrals tenen el percentatge més elevat, del 83,9%, seguides de les Terres de l’Ebre, l’Alt Pirineu i Aran i l’àmbit de Ponent, amb valors situats al voltant del 80%. A l’àmbit de les comarques gironines, el Penedès i el Camp de Tarragona, el percentatge se situa al voltant del 75%, i és l’àmbit metropolità el que té els nivells més baixos, amb un 70%.
Pel que fa a la capacitat de llegir i escriure, torna a ser l’àmbit de les comarques centrals el que presenta els valors màxims, amb el 85,7% i el 66,8%, respectivament. A l’altre extrem, en l’àmbit Metropolità, el percentatge de persones que saben llegir i escriure el català és del 77,1% i 53,2%, respectivament.
Per comarques, els percentatges més elevats d’entendre el català es troben a l’Alta Ribagorça, la Terra Alta, el Pla de l’Estany, seguides del Pallars Sobirà, el Ripollès i el Berguedà. En canvi, els percentatges més baixos es detecten a la Val d’Aran, la Segarra i l’Alt Empordà. En tot cas, el territori presenta marcades diferències comarcals pel que fa al grau de competència lingüística de la població, que arriben a superar els 25 punts percentuals en el cas, per exemple, de la capacitat de parlar el català. L’augment en els darrers anys del gruix de la població estrangera també ha fet que la competència de parlar en català hagi disminuït en la gran majoria de comarques.
En general, la població que resideix en municipis de petita grandària té més competència lingüística en català i les habilitats disminueixen a mesura que la grandària del municipi augmenta. Així, els municipis d’entre 100.000 i 500.000 habitants presenten una diferència de més de 17 punts en la capacitat d’escriure en català respecte als municipis més petits. La ciutat de Barcelona, en canvi, registra més competències lingüístiques en relació amb la població de la resta de grans municipis catalans.
El català per edats
Si no tenim en compte el grup d’edat de 10-14 anys (que està en plena escolarització), el grup amb més coneixement de català és el de les persones d’entre 15 i 29 anys: d’aquesta franja l’entén el 96% de la població, el sap parlar el 84,9%, el sap llegir el 89,3% i el sap escriure el 80,8%.
No obstant això, el coneixement que tenen els adults d’entre 30 i 44 i entre 45 i 59 anys també és elevat, ja que en tots dos casos l’entenen més del 95%, el saben parlar més del 70% i el saben llegir més del 80%.
En canvi, la població més gran és la que té un domini inferior de la llengua escrita, amb percentatges que no arriben al 30% (29,6% en el grup de 60 a 74 anys, 23,9% en el grup de 75 a 84 anys, i 28,5% en el cas de les persones amb 85 anys i més). Una de les raons que explica això és que aquest sector de la població no va tenir l’oportunitat d’escolaritzar-se en català. En conseqüència, també és el grup amb més percentatge de persones que no entenen el català (5,7%, 9,3% i 12,2%, respectivament). En el cas del castellà, la competència de parlar-lo i escriure’l es manté a nivells elevats, amb independència de l’edat. En canvi, en el cas de l’anglès, la població d’entre 15 i 29 anys també és la que declara saber parlar més en anglès (6 de cada 10), valor que decau en la població de més de 55 anys (1 de cada 10).
El català en l’ús quotidià
A l’Administració pública, a la feina i amb els companys d’estudi són els àmbits on l’ús del català és més freqüent. En les relacions amb l’Administració local i l’Administració de la Generalitat, l’ús del català dels ciutadans és més elevat que el del castellà (47,9% i 46,2%, respectivament); en canvi, és més baix al gran comerç (33,6%) i a l’Administració de l’Estat (35,4%). Així doncs, la presència del català és més freqüent en els àmbits públics on l’ús lingüístic està més regulat i, per tant, més garantit.
Als centres de treball, el 45,5% de la població ocupada té el català com a llengua habitual, mentre que el 42,4 % té el castellà. En els usos amb els clients a la feina, gairebé el 40% dels treballadors utilitzen el català en l’atenció als ciutadans, i el 23,7%, tant el català com el castellà. Amb els companys de feina, el 33% de la població ocupada usa el català i el 17,1%, ambdues llengües.
Pel que fa als àmbits d’ús interpersonals, l’ús del català amb els companys d’estudi és el que presenta un percentatge més elevat, el 42,9%, mentre que un 17,4% fa servir tant el català com el castellà.
La informació sobre el nivell de coneixement de català dels ciutadans s’obté, per una banda, mitjançant el Cens lingüístic —que està integrat en el Cens de població i habitatges de periodicitat decennal (el darrer es va fer el 2011)— i que proporciona dades sobre el coneixement del català en les competències de comprendre, parlar, llegir i escriure. I per una altra, per l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013 (EULP 2013), que és una activitat estadística oficial que es du a terme cada cinc anys (la darrera es va fer el 2008). Segons les dades d’aquest informe es constata que l’evolució de l’ús del català com a llengua habitual en el període 2008-2013 es manté estable, malgrat els canvis demogràfics experimentats durant els primers anys del segle XXI, arran de l’arribada d’un gran nombre de persones procedents d’altres països.