«Sense l’ajut a domicili no sé què seria de la meva vida ara mateix­»

Judi Castrillón, usuària del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) de Tarragona, valora l’ajut rebut pels professionals de la Xarxa de Santa Tecla

Per . Actualitzat el

La Judi Castrillón té 39 anys. Sempre ha estat una persona plena de vida i energia. Treballadora, amb somnis i amb projectes de futur, tant per a ella com per a la seva filla de 19 anys. Fins fa un any i mig regentava un conegut bar a la Part Alta de Tarragona. Però de sobte la vida li va donar un cop d’aquells que ho canvia tot per sempre. Una malaltia poc habitual, una infecció a la medul·la, li va inutilitzar les cames per a tota la vida. El seu cas és irreversible, mai més recuperarà la mobilitat perduda. D’un dia per l’altre va passar de ser empresària a persona discapacitada amb un alt grau de dependència. Ara, mesos després, la Judi comença a assumir la seva condició i a afrontar la seva nova vida disposada a no rendir-se, tot i els mals moments. En tot aquest procés hi ha tingut i té un paper clau el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) i els seus professionals, que diàriament des que es va posar malalta han estat amb ella per ajudar-la.

Jo havia treballat fa uns anys de cuidadora a la residència de la Mercè i sé què és això d’ajudar les persones amb dependència, però mai m’hauria imaginat que jo també necessitaria ajuda per fer coses tan bàsiques com el menjar, la neteja de la casa o fins i tot la neteja personal». La Judi ens rep a casa seva amb un somriure però a mesura que ens explica la seva història es fa evident que ha travessat moments de molta dificultat.

«Cada dia em pregunto per què m’ha passat això. Jo sempre he estat una persona sana. Sóc jove. Tenia el meu negoci i la meva filla ja s’havia fet gran. Tenia projectes de futur i de cop he perdut moltes de les il·lusions. Per sort a l’Hospital de Santa Tecla hi ha un gran equip de treballadors socials que van estar amb mi des del primer dia i em van apropar als recursos municipals existents per a persones que ho necessiten com jo. Els primers mesos van ser molt durs, perquè jo estava sola, amb tota la meva família fora de Catalunya, i tot l’ajut que vaig rebre va ser dels professionals de Santa Tecla. Sense el SAD no sé què hauria estat la meva vida». Des de fa uns tres mesos ha après a moure’s una mica, amb dificultat, gràcies a un caminador. «Ara el meu objectiu és començar a sortir sola del pis i fer tombs pels carrers del costat. També començo a anar a la piscina i intentaré apuntar-me a coses que puc fer tot i el meu estat».

En l’etapa inicial, quan la Judi no podia moure les cames en absolut, rebia assistència domiciliària al matí i a la tarda. Ara fa uns mesos el servei se li ha reduït a tres hores cada matí. «M’ajuden sobretot a fer el menjar i a netejar el pis, ja que si ho intentés fer jo seria perillós, perquè puc perdre l’equilibri i caure en qualsevol moment. És un servei importantíssim a la meva vida i estic molt agraïda perquè sé que les coses estan complicades a les administracions públiques i que hi ha moltes persones que necessiten ajuda. Tant de bo hi hagués més recursos per a les moltes persones i familiars de Tarragona que ho necessiten fins i tot més que jo», apunta la Judi.

Entre llàgrimes ens diu que «no vull rendir-me, tot i que a les nits, quan estic sola a llit, el món em cau a sobre. Jo era una dona molt presumida i ara haig de veure com el meu físic s’està deteriorant dia rere dia.  I ja no parlo de la situació econòmica. Jo tenia un negoci que funcionava i ara visc amb una pensió de minusvalidesa».

Malgrat tot, la Judi explica que «no tot és negatiu. D’aquesta experiència de vida n’hem d’aprendre tant jo com la meva filla. I en aquest aspecte l’equip del SAD ens estan ajudant molt. No és només la feina que ens fan, sinó també la companyia i l’estima que em demostren en el dia a dia. Tenir cura de persones dependents cada dia no és fàcil i, tot i que per a elles és una feina, ho fan molt bé i d’una manera molt humana».
El cas de la Judi Castrillo és només un dels molts que es troben avui dia a Tarragona. En l’actualitat a la ciutat un total de 549 persones són usuaris i usuàries, amb diferents nivells de necessitat, d’aquesta prestació impulsada per la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament. Un servei essencial i humà que no es pot deixar de costat, sobretot ara en temps de dificultats econòmiques per a molts nuclis familiars.

 

Uns 550 usuaris i usuàries a la ciutat de Tarragona i 101 més al Baix Penedès

El Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) de Tarragona és una prestació que ofereix l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona a través de la Xarxa de Santa Tecla. La institució tarragonina ofereix aquest servei a totes les zones i barris de la ciutat amb l’objectiu de resoldre les dificultats amb què es troben les persones amb dependència i els seus familiars i alhora evitar o retardar al màxim l’internament de l’usuari en centres residencials.

Cada cop són més les persones que necessiten les prestacions del SAD. La societat ha envellit molt i el concepte de família ha sofert un gran canvi. Molts són els ciutadans que viuen sols o que els seus familiars treballen i quan veuen, bé per l’edat o bé per alguna discapacitat, limitada la seva autonomia personal necessiten algú per poder continuar la vida a la seva pròpia casa. Els usuaris del servei d’atenció a domicili no només són persones d’edat avançada (malgrat que són la majoria) sinó també gent jove amb malalties cròniques o discapacitats, i famílies amb problemàtiques especials que els impedeixen portar un desenvolupament habitual de les obligacions personals i familiars de la vida quotidiana. La Xarxa de Santa Tecla té un equip de professionals amb un centenar de treballadors familiars i personal de neteja que ofereixen el servei al voltant d’uns 550 usuaris a la ciutat tarragonina. Això es tradueix en prop de 10.000 hores al mes d’atenció a domicili.

La prestació inclou la cura de la persona,  cura de la llar, atenció de famílies en situació de risc social, vulnerabilitat o desestructuració, neteja de la llar i neteja de xoc. El personal que intervé són titulats com a treballadors familiars que s’ocupen de l’assistència de l’usuari, i personal de la neteja que s’encarreguen del manteniment de la llar. Hi ha diferents graus de dependència: dependència moderada, quan la persona necessita ajuda almenys una vegada al dia o té necessitats d’ajuda intermitent; dependència severa, quan es necessita l’ajuda dues o tres vegades al dia però sense la presència permanent d’un cuidador; i la gran dependència, quan la persona necessita ajuda diverses vegades al dia i a causa de la pèrdua total d’autonomia mental o física, requereix la presència indispensable d’una altra persona.

L’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSS) és l’encarregat d’aprovar les sol·licituds d’ajuda domiciliària i estableix les hores i tipus d’ajuda que es necessita en cada cas. La Xarxa de Santa Tecla rep la proposta i posa en marxa el servei d’assistència. L’experiència de Santa Tecla en l’àmbit d’atenció domiciliària permet comprovar que, gràcies a aquest servei, moltes persones amb dependència i autonomia limitada, així com els seus propis familiars, aconsegueixen  una vida més digna i amb més qualitat.

També al Baix Penedès
Des de fa uns mesos la Xarxa de Santa Tecla també es fa càrrec del Servei d’Atenció Domiciliària a la ciutat del Vendrell i a punts del Baix Penedès, on s’atenen un total de 101 usuaris i usuàries, una vintena dels quals són infants mentre que la resta és gent gran amb dependència. L’atenció que es dispensa al col·lectiu de persones grans inclou l’assistència a domicili en matèria d’higiene tant personal com de la llar, acompanyament a la compra, al metge, a fer gestions, etc. Pel que fa als infants, inclou les tasques de recollida de l’escola i trasllat al domicili, acompanyament a l’hora de fer els deures i contacte amb els progenitors per donar suport a les relacions familiars. En total, es destinen unes 1.100 hores mensuals, fet que representa una mitjana de 5 hores per persona a la setmana.