Tot i que des de la conselleria de Salut i des de la Generalitat de Catalunya argumentaran que la decisió d’obrir les 24 hores la unitat d’hemodinàmica de Tarragona era un objectiu prioritari per al 2015 i que ja estava previst –cosa que és certa–, ningú no posa en dubte que el trist incident protagonitzat per un conegut farmacèutic de Torreforta (mort per infant durant el seu trasllat a Barcelona) i el clam social posterior han fet que el conseller de Salut, Boi Ruiz, hagi accelerat la decisió de dotar el territori d’un servei que reclamava des de feia anys. A final de mes el conseller visitarà Tarragona per fixar la data definitiva de l’ampliació de l’horari de la unitat ubicada a l’Hospital Joan XXIII. S’evitarà a partir de llavors la derivació a Barcelona d’una cinquantena de pacients de la província que anualment pateixen un infart en horari nocturn i també es potenciarà un recurs que, sense cap mena de dubte, ajuda a salvar vides.
Cal aplaudir la reacció de la conselleria de Salut i de la Generalitat de Catalunya que, per fi, han escoltat la demanda del terrritori. Cal lamentar, però, que des de Barcelona no s’escoltés abans els seus representants polítics a la zona, ja que tant el delegat a Tarragona, Joaquim Nin, com el director dels Serveis Territorials de Salut, Josep Mercadé, feia temps que comunicaven al departament la conveniència de disposar a Tarragona de la unitat d’hemodinàmica les 24 hores tots els dies de l’any. Finalment, però, més tard que aviat, s’ha solucionat aquesta demanda històrica. I això és una bona notícia per a la ciutadania.
A Tarragona, però, queden moltes altres demandes pendents. Una, que clama al cel, és la necessitat de disposar d’una estació ferroviària digna i adient a l’afluència de passatgers que hi ha a la capital tarragonina. Aquí l’administració a la qual cal adreçar-se, i que de moment ni ha respirat, és la de l’Estat espanyol. Una infraestructura com aquesta, que no salva vides però que la pot facilitar molt, bé mereix una nova mostra d’unitat social i institucional tarragonina, capaç d’aconseguir coses quan s’ho proposa.