Afortunadament, la discapacitat ha deixat d’estar estigmatitzada pel conjunt de la nostra societat. Mica en mica, la gent tracta la persona discapacitada amb normalitat i, al mateix temps, la persona afectada per alguna discapacitat deixa d’amargar-ho per mostrar-se tal com és, com tothom, amb les seves virtuts i els seus defectes. Precisament aquesta pèrdua de l’estigma és el primer pas perquè la realitat de les persones discapacitades sigui algun dia igual a la de la majoria de la població. Aquesta pèrdua de la por, del desconeixement i del respecte envers la discapacitat ha de ser el fonament en el qual se sustentin totes les actuacions desenvolupades a partir d’ara per assolir aquest objectiu majúscul i llunyà: la plena inclusió social, laboral i vital de les persones discapacitades.
No parlem pas d’un fet anecdòtic que afecta només unes quantes famílies de casa nostra. Només a les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès hi ha gairebé 25.000 persones que pateixen algun tipus de discapacitat (visual, auditiva, mental, física i motora, psíquica…), alguns de les quals amb graus molt elevats d’incapacitació i dependència. Són molta gent, molts éssers humans, moltes experiències vitals i moltes històries de superació diària que la nostra societat, cada vegada menys nodrida de valors sòlids, no es pot permetre el luxe d’arraconar si vol prosperar.
El Dia Internacional de les Persones Discapacitades, com tots els dies internacionals que se celebren cada setmana, és l’excusa perfecta per parlar com a mínim un cop l’any de la realitat del món de la discapacitat. Un món que durant massa temps ha estat marcat negativament, fins al punt que les administracions l’han posat en el darrer esgraó de les seves prioritats, i en el qual les famílies i persones afectades han viscut massa anys en solitari i en la intimitat. Ara, amb diverses entitats i fundacions dedicades a la discapacitat plenament operatives al territori i amb l’estigma clarament superat, és hora de de fer un pas més.