El resultat del procés participatiu del 9N ens ha situat davant l’hora de la veritat. Hi ha un nombre molt important de ciutadans catalans que van fer una bona estona de cua per introduir un sobre en una urna, amb un vot favorable a la independència. Tanmateix, a hores d’ara ningú està en condicions d’assegurar que el resultat d’aquest procés indiqui amb claredat que hi ha una majoria suficient a favor de la independència. Tampoc indica que no hi sigui.
Ens podríem posar d’acord que el doble sí del passat dia 9 era dels convençuts; sembla obvi. Podria haver convençuts que no van anar a votar perquè no consideraven aquest procés prou transcendent i perquè no n’emanava el mandat democràtic que ens havíem posat com a objectiu? És probable, no sabem, però, quantes persones van actuar d’aquesta manera.
També vam trobar a faltar molta gent jove als col·legis electorals. Aquesta va ser una de les notes més inesperades i negatives de la jornada, amb clar contrast amb la molta gent gran, i molt gran, que va fer mans i mànigues per dipositar el seu vot. Alguns d’aquests joves potser responien a la premissa anterior, no van votar perquè el vot no tenia conseqüències polítiques directes? Doncs no ho sabem. Si més no, jo no ho sé. Potser a hores d’ara hi ha estudis demoscòpics que ens donin llum sobre aquest tema.
El que sembla clar és que, malgrat que s’ha fet una feina extraordinària, que hem donat reiterades lliçons al món sencer d’organització, de civisme, de sentit democràtic, d’unitat institucional… encara no tenim la independència guanyada. Crec, de veritat, que no ens queden més demostracions ni sacrificis per fer, ha arribat l’hora de caixa o faixa. Comptem-nos d’una vegada i fem prevaler el sentit democràtic per sobre les constriccions jurídiques i les actituds dilatòries.
Comptem-nos de veritat. Comptem tots els que per diverses motivacions creuen que som capaços de construir una societat més justa, més respectuosa, amb més oportunitats vitals. Comptem tots els que albiren un nou país sense haver de renunciar als seus valors.
Una de les fortaleses més grans del procés català d’independència és el seu sentit inclusiu i la diversitat ideològica que és capaç d’encabir. Aquesta pluralitat ideològica és la millor garantia que la República Catalana es fonamentarà sobre el principi del respecte, no sobre la relació de poder. Continuem fins al final per aquest camí i desenvolupem, amb la màxima celeritat, el marc constitucional que ens doni instruments per fer de Catalunya una de les democràcies més avançades del món. Crec fermament que aquest és un objectiu pel qual paga la pena lluitar i que hem d’aprofitar el privilegi històric que tenim per poder plantejar aquest embat.
Les pròximes passes seran decisives i es resoldran amb èxit en la mesura que més gent consideri que pot fer sentir la seva veu en la construcció del nou país.