L’informe de conjuntura econòmica de la Cambra de Comerç de Tarragona detecta una caiguda de vendes a l’exterior i una temporada turística amb ingressos limitats tot i el creixement en el nombre de visitants. El document constata un fort augment de l’ocupació en termes interanuals i un descens important de l’atur però recorda que Tarragona té una de les taxes d’atur més elevades de Catalunya i que els aturats de llarga durada representen un 63,43% del total d’aturats.
El fet més positiu de l’informe presentat per la corporació empresarial ha estat la creació d’ocupació neta a la província (unes 18.000 persones en dades interanuals), que equival a un increment del 5,62%. Feia, com a mínim, tres anys que durant la temporada estival no es creava ocupació neta (al 2011 va ser del -1,98%; al 2012, -7,28%; i al 2013, 0,10%). Això, des de la Cambra de Comerç tarragonina, es considera un «fet molt positiu per a l’economia de la zona».
Tot i aquest augment de l’ocupació, les xifres no han assolit els valors de fa quatre anys, circumstància que té lloc en tots els sectors de producció, excepte en els serveis.
Aquest trimestre destaca d’una manera important la creació d’ocupació industrial, que augmenta en un 21,76% en valors interanuals; mentre que els serveis i l’agricultura augmenten un 5,27% i 5,84%, respectivament. La construcció, en canvi, experimenta una disminució del 19,06 %.
La distribució sectorial dels ocupats a les comarques del Camp i de l’Ebre ens indica una forta terciarització de l’economia, ja que el sector serveis se situa –sembla que d’una manera estructural–per sobre del 70% del total de l’ocupació a la zona. La indústria –tot i el seu augment en dos punts des del 2013– es troba en un percentatge dos punts inferior del que tenia l’any 2011; mentre que l’agricultura sembla mantenir-se estable a la franja del 4% i la construcció continua a la baixa, cosa que, en l’exercici actual, significa un 6,84%, més de dos punts per sota del que representava l’any 2013.
En aquest marc de l’ocupació sectorial a la zona, cal ressaltar la significació del sector terciari com a creador d’ocupació.
Dins de l’àmbit dels sectors, el Tarragonès és l’única comarca de la província que perd ocupació dins de la indústria i la que més decau en la construcció. En canvi, el Baix Penedès registra el tercer creixement més important de la demarcació en la suma de tots els sectors.
Malgrat això, l’àrea manté una taxa d’atur molt elevada (20,79 %), que se situa entremig de la mitjana catalana i l’espanyola. Aquest volum de persones a l’atur explica les dificultats de l’ocupació a la zona i representa un fre en el seu dinamisme econòmic. Malgrat aquesta realitat, cal destacar que, per al trimestre actual (el tercer de l’any i que correspon a la temporada estival), en dades interanuals, la taxa ha disminuït quatre punts i mig, un descens molt superior al que s’ha experimentat en el conjunt català i espanyol.
Els aturats de llarga durada i el de la construcció –amb molt menys pes relatiu– han estat els grups que més s’ha incrementat.
Els preus pugen
Des de principis del 2011, l’índex de preus acumulat a la zona ha augmentat un 3,36%, mentre que en el conjunt català ho ha fet un 4,71% i a l’espanyol, un 3,66%. L’àrea té una taxa d’inflació comparativament inferior a la de les altres zones, fet que assenyala per a la major part de grups d’activitat –excepte vestit i calçat, medicina, comunicacions, hotels, cafès i restaurants– que experimenten augments un xic superiors o disminucions inferiors.
Si considerem l’evolució del mes de setembre, l’índex de preus de consum (IPC) ha estat negatiu, és a dir, hi hagut una disminució en l’indicador de preus minoristes, que en el cas de Tarragona representa un -0,4% de variació interanual.
Això vol dir que estem en un període d’inflació controlada, segons l’informe, que «fa témer una situació deflacionària per la forta caiguda de la demanda interna, ja que el nivell d’atur i la reducció de salaris en dificulta l’augment».
Més visitants que gasten menys
El document anuncia un augment del 4,42% dels visitants i del 2,01% de les pernoctacions. Cal destacar que aquest increment es produeix en quasi tots els mesos de l’exercici tret d’un mes de juliol que indicava que la temporada no s’iniciava amb gaire eufòria.
A banda, les pernoctacions disminueixen en els hotels i s’escurcen en els apartaments en augmentar menys que el nombre de visitants, fenomen contrari al que va succeir en els càmpings i cases rurals.
Un altre aspecte important de la temporada turística ha estat l’increment significatiu dels visitants residents i la disminució dels no-residents, cosa que també ha succeït amb les pernoctacions. Els residents han augmentat en tots els tipus d’oferta, mentre que els no-residents han disminuït en les dues ofertes principals (un 7,82 en hotels i un 7,92 % en càmpings. Pel que fa a les pernoctacions, la consideració pot ser la mateixa disminució en hotels (-11,44%) i càmpings (-8,63%), davallada superior al nombre de visitants, que comporta –com veurem posteriorment– una disminució mitjana dels dies d’estada.
Les pernoctacions mitjanes per visitant han disminuït en un -2,30 % en variació interanual; les d’hotels, en un -6,19%, i les d’apartaments, en -6,94 %. En canvi, les pernoctacions en càmpings s’han incrementat en un 6,51 % i les de cases rurals, en un 1,87 %.
La temporada turística de l’exercici del 2014 ha experimentat un augment en el nombre de visitants i pernoctacions en relació amb l’exercici anterior, però cal matissar que ha pres importància el turisme dels residents i s’ha observat una disminució en el dels no-residents, cosa que ha fet bellugar el dinamisme sectorial de l’oferta, principalment pel que fa als hotels, que són un element bàsic de l’oferta turística a la zona. La disminució en el nombre de pernoctacions i la pèrdua de la seva incidència en el conjunt de la demanda de l’àrea –en relació amb l’exercici anterior– indubtablement ha tingut un efecte en els ingressos i en la despesa turística del sector i el seu efecte de transmissió cap a una demanda de subministrament complementària.
Menys empreses i, cada cop, més petites
L’activitat productiva de l’àrea ha experimentat una transformació severa des del 2009. Per plasmar-ho, l’informe presenta l’evolució de la personalitat jurídica empresarial des de l’any 2000 fins al 2014 i destaca la disminució del nombre de societats anònimes, que podíem considerar era una base significativa en les característiques de l’oferta productiva de l’àrea pel seu condicionant d’empresa, generalment, més organitzada, estable i capitalitzada. Aquesta variació s’ha orientat cap a les societats de responsabilitat limitada, les comunitats de béns i les associacions, estructures empresarials més personalitzades, més febles davant de les dinàmiques dels mercats i amb capitalització diferent.
Podem observar les diferències en la distribució de l’oferta al llarg d’un període de quinze anys. En els primers anys, cal ressaltar la variació positiva del nombre d’empreses –que, entre el 2000 i el 2005, van experimentar augments anuals acumulatius del 4,79 %– i la variació molt superior en les persones jurídiques (6,55%) que en les físiques (2,11%). En el segon període (entre el 2005 i el 2010, aquest darrer any ja fortament afectat per la situació crítica que es va originar el 2008), l’oferta empresarial va continuar creixent amb valors anuals acumulatius d’un 2,25%, però amb una disminució de les persones físiques del -0,03 %, que van ser els primers afectats per la situació. També va continuar un dinamisme important de les societats amb una variació del 4,16%, encara que amb una disminució de les societats anònimes i un augment de la resta. A partir del 2010, ja s’observa una forta disminució del nombre d’empreses amb valors anuals acumulatius de -2,45%, que afecta tant a les persones físiques (amb un -2,98%) com a les persones jurídiques (amb un -0,84%). En aquesta situació, es va passar de 55.914 empreses l’any 2010 a 50.639 l’any 2014 i de les 29.862 persones físiques de l’any 2010 a 25.669 el 2014. És a dir, que els nivells d’oferta del 2014 són inferiors als del 2005.
La dinàmica empresarial de la zona s’ha comportat amb diferències significatives de la del conjunt català, amb un creixement de grandària entre el 2000 i el 2010 i una pèrdua d’aquesta a partir d’aleshores. Podríem assenyalar que els efectes de la crisi generada a finals de 2008 sobre el teixit productiu de la zona han tingut més conseqüències sobre l’oferta empresarial que en el conjunt català, on una oferta productiva més ferma i diversificada ha permès ponderar en major manera aquesta situació.
El comerç exterior no aixeca cap
Les vendes a l’exterior s’han alentit a la zona fins a l’agost del 2014. En dades interanuals, han experimentat un descens del -4,29%, mentre que les importacions han augmentat un 9,33%. Les variacions a la baixa dels darrers mesos ens indiquen que el comerç exterior de la zona no té el mateix efecte que podia tenir en períodes amb creixement, ja que llavors generava efectes directes i indirectes sobre l’activitat productiva de l’àrea molt superiors als actuals. Les empreses exporten menys, cosa que repercuteix, principalment, en el sector industrial (amb menor activitat cap al mercat exterior). Les importacions creixen, però ho fan a un ritme inferior, fet que incideix no solament en l’activitat transformadora industrial, sinó també en l’activitat terciària de distribució.
Sembla que les empreses exportadores hagin trobat topalls de mercat, situació que, des de la Cambra, es relaciona amb la seva orientació o penetració cap a diferents mercats i també amb les característiques de la seva producció o del seu sector. En observar els gràfics adjunts, podem veure la significació de la zona euro i de la resta d’Europa en les vendes de la zona. El ritme de creixement d’aquestes àrees condiciona les exportacions, mentre que la cerca de mercats alternatius fora d’elles ha representat un esforç important, però encara queda molt lluny que aquests prenguin una rellevància notòria per a l’oferta de l’àrea. Tot i que el seu creixement important es va produir l’any 2010, a partir d’aleshores la seva variació ha estat negativa (el seu pes relatiu va caure el 2012 i el 2013, tot i que ha experimentat un augment en l’últim exercici).
La no-diversificació de mercats indica dues coses: en primer lloc, la cultura empresarial, que, en les seves vendes a l’exterior, es troba més còmoda en el mercat de la Unió que en el de la resta del món i, en segon lloc, la dependència de les vendes de la conjuntura d’aquests països. Si observem l’evolució dels últims mesos en dades interanuals a Catalunya i Espanya, les variacions són superiors a les de la zona, cosa que, en part, és conseqüència d’una major diversificació en les vendes. Aquesta dinàmica fa que Tarragona perdi pes relatiu quant a exportacions en el conjunt català.