La Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla disposa d’un ampli equip d’urologia a les comarques tarragonines, amb un total de set especialistes que atenen els seus pacients tant a l’Hospital de Santa Tecla, a Tarragona, com a l’hospital del Vendrell. Aquest equip, format per uròlegs amb una àmplia experiència, gestiona de manera eficaç el tractament de les patologies relacionades amb l’aparell urinari i l’aparell reproductor masculí, que afecten un ampli segment de la població, especialment a partir del 50 anys. Aquest equip de professionals, encapçalat pel Dr. Jaume Benages, cap de la Unitat d’Urologia de la Xarxa de Santa Tecla, ens explica tot allò que cal saber sobre la pròstata.
Què és la pròstata?
Abans de començar a parlar d’aquestes dues patologies cal explicar que la pròstata és una glàndula que pertany al sistema reproductor masculí, que presenta la forma d’una castanya i que està situada per davant del recte i per sota de la bufeta urinària. La seva principal funció és produir un líquid viscós que s’uneix al semen per millorar la qualitat dels espermatozous i, d’aquesta manera, augmentar la fertilitat. El 15% del total de l’ejaculat procedeix de la pròstata, per tot això podem dir que la pròstata és necessària per tenir fills.
Durant la infància, la pròstata és petita i va augmentant de mida a poc a poc fins a la pubertat. Sol tenir un pes aproximat de 20 grams.
En un moment determinat de la vida de l’home, sempre a partir dels 40 anys, s’inicia un creixement interior de la glàndula denominat hiperplàsia prostàtica benigna; el volum que es pot assolir, la rapidesa en produir-se aquest creixement i les possibles repercussions clíniques, si les arriba a haver, dependran de cada persona de manera individualitzada.
A partir dels 50 anys és recomanable realitzar un seguiment cada 18 mesos de la pròstata per tal de valorar les característiques del seu creixement i descartar la presència d’un càncer de pròstata. En l’estudi de part del facultatiu és bàsica una correcta anamnesi, un tacte rectal, una analítica (PSA) i una ecografia (opcional) i una fluxometria (mesura de la freqüència del raig de l’orina per valorar el grau d’obstrucció).
Hiperplàsia benigna
La hiperplàsia benigna de la pròstata (HPB) és un augment no cancerigen de la mida de la glàndula prostàtica. Aquest creixement, les causes del qual encara avui plantegen molts interrogants, provoca un augment de la pressió cap a dins sobre la uretra, atès que la seva càpsula, molt fibrosa i densa, limita la seva expansió cap a enfora. Això provoca una resistència al flux d’orina i una hipertròfia compensadora del múscul de la bufeta urinària.
En dades generals, l’afectació d’aquesta patologia entre la població major de 65 anys a Catalunya és d’un 25%, fet que representa un total de 125.000 persones afectades.
La simptomatologia de la hiperplàsia prostàtica comporta generalment una disminució de la qualitat de vida, ja que produeix limitacions en la vida quotidiana, derivades de l’obstrucció del flux urinari, com poden ser dificultat per descansar a la nit, haver d’orinar molt sovint, haver de seure en llocs determinats a l’hora d’anar al cinema per poder anar a orinar, orinar abans d’anar de viatge…
Càncer de pròstata
A la comunitat europea, el càncer de pròstata representa el 13% dels casos de tumors malignes detectats en homes, i cada any se’n diagnostiquen 100.000 nous casos.
Després del càncer de pulmó i el càncer del tub digestiu és la tercera causa de mort per tumoracions malignes en homes, a partir de 50 anys es converteix en la segona causa de mort per darrere del càncer de pulmó. Per sota dels 45 anys aquest càncer és extremadament infreqüent. La influència més gran d’aquesta patologia en els països industrialitzats és ben coneguda.
A diferència de la hiperplàsia, el càncer de pròstata no porta associada cap simptomatologia, si no és que es presenta juntament amb un cas d’hiperplàsia, precisament.
En aquest cas l’especialista valorarà la realització de les proves pertinents per descartar la presència d’un tumor que són, principalment, un tacte rectal, una ecografia transrectal i abdominal i una analítica específica (PSA) que és el principal marcador seriós del càncer de pròstata.
PSA
La possibilitat de detecció dels nivells de PSA (antigen prostàtic específic) en les anàlisis convencionals de sang ha significat un avenç molt important en la pràctica urològica per al seguiment del càncer de pròstata.
Un PSA superior a 10 (els límits normals de PSA en sang són de 4 ngrs/ml) obliga l’uròleg a plantejar-se una biòpsia de pròstata. Tot i la seva gran incidència, el càncer de pròstata és el que presenta majors índexs de supervivència.
El doctor Benages recomana anar amb compte amb les informacions que apareixen a Internet relacionades amb aquesta patologia, ja que sovint condueixen a la confusió i poden generar greus problemes si no es du a terme un tractament adequat. La principal recomanació dels especialistes és que tots els homes a partir de 50 anys visitin cada divuit mesos l’uròleg perquè els realitzi una revisió.
Mentrestant hi ha una sèrie de mesures higièniques i dietètiques per mantenir una pròstata sana com són evitar els irritants vesicals (te, cafè, cola, alcohol, xocolata, tabac…) beure líquid en intervals curts de temps, evitar menjars molt abundants i forts, no retardar la micció, evitar estar assegut molt de temps seguit, evitar l’estrenyiment i mantenir relacions sexuals completes (amb ejaculació) amb regularitat, entre d’altres.