Cada 25 de novembre és un dia trist. Cada 25-N hem de sortir al carrer per reivindicar que no ha d’existir el maltractament, per celebrar el Dia Internacional contra la Violència envers les Dones, la violència de gènere, per comptabilitzar les dones mortes en aquest any, com va finalitzar l’any anterior… no hauria d’existir aquest dia.
Per parlar d’aquest tema les xifres i les estadístiques no es poden obviar: 51 dones assassinades des d’inicis d’any a tot l’estat espanyol, 13 de les quals a Catalunya. Els percentatges són terribles, ja que ens diuen que 1 de cada 3 dones assassinades no havia denunciat mai, que 3 de cada 10 dones moren després de fer-ho i que només el 7,4% d’elles tenia mesures de protecció contra el seu agressor.
Aquí no acaba la cosa, en el segle XXI, segle avançat, segle innovador, ja hi ha hagut 930 dones assassinades per violència de gènere a Espanya… prop d’un miler de dones, amb la trista notícia que la xifrà augmentarà abans que finalitzi aquest 2014. La majoria de vegades la por fa que les dones agredides no actuïn, però no podem permetre més agressions sense denúncia. Lleis orgàniques com la 1/2004, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere o la 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes ens donen suport, tot i que s’han de millorar molt.
Amigues, amics… davant el maltractador, tolerància ZERO. Hem d’actuar i està a les nostres mans. L’educació en els nostres fills i filles és imprescindible, educar des de la igualtat de gènere: som iguals. L’educació evitarà en el futur crear nous maltractadors i maltractades, evitarà desigualtats. Una última dada alarmant, en algunes comunitats d’Espanya augmenta el maltractador en edat adolescent. No és fàcil, però tampoc impossible. Si detectes, actua. Si tens cap dubte, truca al 016, servei telefònic d’informació i assessorament jurídic en matèria de violència de gènere.