Deu municipis de la Costa Daurada estan entre els 25 amb més percentatge de població estacional de Catalunya. Salou lidera aquesta llista, per darrere de Santa Susanna, amb una mitjana d’increment del 197% de la seva població censada durant l’any. Això vol dir que als 26.752 residents que té el municipi del Tarragonès, cada any s’hi han de sumar 25.952 de mitjana anual.
Per interpretar correctament aquestes dades cal tenir en compte que l’Institut d’Estadística de Catalunya calcula el nombre de persones equivalents a temps complet anual (ETCA). Això vol dir que, per exemple, quatre residents no censats que passin els tres mesos d’estiu a un municipi com Salou comptarien com un de sol d’aquesta població estacional anual (3 x 4 = 12 mesos).
Consultant les dades trimestrals que ha fet públiques l’Idescat, la població estacional de Salou l’any 2013 va tenir un màxim de 60.819 persones ETCA al tercer trimestre, a més dels seus 26.752 habitants. És a dir, que la població del municipi es va arribar a multiplicar per 3,3 entre els mesos de juliol, agost i setembre.
Si continuem fixant-nos en els municipis de la Costa Daurada, Creixell és la quarta població del país en percentatge de població estacional anual amb un 183%. Als 3.455 ciutadans que la localitat té censats cal afegir-hi una població estacional de 2.870 persones de mitjana que als mesos d’estiu arriben a les 7.758, multiplicant per 3,2 la població censada.
Roda de Berà i Calafell, encara dins dels deu primers de Catalunya, tenen un índex d’estacionalitat ETCA del 163,7% i 153%, respectivament. Els dos municipis sumen més de 17.000 persones no censades però residents en algun moment de l’any. Les dues localitats multipliquen per més del doble la seva població durant el tercer trimestre de l’any, un 2,6% i un 2,4%.
La població de Cunit, en l’onzena posició de Catalunya en percentatge d’estacionalitat, també es dobla durant els mesos d’estiu arribant a les 26.327 persones d’una població censada de 12.416 habitants.
Les xifres globals d’aquests cinc municipis de la Costa Daurada situen l’ETCA en 51.298 persones de les 73.585 residents que figuren al cens. Això vol dir que l’índex d’estacionalitat anual frega el 170% de mitjana en aquestes localitats del Tarragonès i Baix Penedès. Tot i que aquest percentatge es reduiria si suméssim l’estacionalitat de Torredembarra, Vila-seca i Tarragona, en nombres absoluts la població estacional de la Costa Daura supera les 70.000 persones equivalents a temps complet anual.
Per trimestres, l’estacionalitat es dispara durant l’estiu. Aquests mesos la població estacional de Salou, Calafell, Cunit, Roda de Berà i Creixell gairebé es triplica i s’enfila fins als 127.358 habitants sobre una població censada de 73.580 persones.
Reptes dels municipis
La recepta per fer front a aquest creixement tan fort de la població és similar a tots els municipis que la pateixen. L’alcalde de Creixell, Jordi Llompart, admet que s’han de distribuir els recursos per tal de poder afrontar qualsevol imprevist que vingui donat per l’augment de població estacional. «Això vol dir que al mes de maig ja tenim la previsió que la població augmentarà i anem adequant tots els serveis i recursos en funció de l’increment de la població».
El batlle posa com a exemple la recollida de la brossa: «durant l’any es fa dos cops per setmana, i de juny a setembre en canvi es fa diàriament». Pel que fa a seguretat, la Policia Local, durant l’època d’estiu, ja té determinat en el seu quadrant la previsió d’efectius suficients de cara a l’augment de població estacional que es produeix en aquests mesos.
Garantir la seguretat també és una de les principals preocupacions a Calafell. La ciutat del Baix Penedès incrementa cada estiu els seus 70 agents en quatre o cinc més. A banda de l’organització interna que requereix la temporada alta pel cos policial.
També el servei dels Mossos d’Esquadra augmenta en aquesta època. Uns cent efectius de reforç es destinen a les comarques del Camp de Tarragona durant la temporada estiuenca.
A Roda de Berà es van posar en marxa diversos plans d’ocupació i projectes de col·laboració social que han permès que la plantilla de l’Ajuntament augmentés en moments puntuals de més necessitat, com és el cas dels mesos d’estiu.
Un altre dels reptes dels municipis que experimenten aquests creixements poblacionals en moments puntuals de l’any és garantir l’atenció sanitària tant dels residents habituals com de les persones desplaçades. En tractar-se de moviments cíclics, però, els proveïdors sanitaris del Tarragonès i el Baix Penedès (ICS i Xarxa de Santa Tecla) ja tenen establerts dispositius de reforç tant a centres de primària com a urgències hospitalàries per atendre la demanda dels mesos de temporada alta turística (juliol i agost) on les atencions diàries poden triplicar fàcilment l’activitat en condicions normals.
La taxa turística
Tots els consistoris consultats coincideixen en el problema de finançament derivat d’aquest creixement de la població no censada. L’increment de serveis que es necessiten per cobrir la població flotant «fa que el cost d’obrir cada dia el consistori sigui molt elevat», explica el regidor d’Hisenda de Roda de Berà, Frederic Royuela.
Des de l’Ajuntament de Calafell es demana que el finançament hauria de tenir en compte no només la població censada sinó que també l’estacional.
Part d’aquesta necessitat se sufraga amb la taxa turística, però sembla insuficient ara per ara. La recaptació de l’impost va a càrrec de la Generalitat de Catalunya. Del 100% de la taxa turística, un 30% repercuteix en el consistori mentre la resta és emprada pel Govern català per a promoció turística. Alguns ajuntaments ja han fet pública la seva disconformitat amb aquest fet i demanen rebre la totalitat de la taxa turística com a ajuda per fer front a aquest increment de població estacional que han de dotar de serveis.
En total, via taxa turística es recapten uns 40 milions d’euros arreu de Catalunya. Un 6% d’aquests diners provenen de les comarques de Tarragona. El Govern ja va anunciar el passat mes de setembre que aplicarà la taxa turística a ajudes a la renovació de la planta hotelera de Catalunya.
Aquesta línia d’ajudes es concedirà als hotels que hagin demanat diners a l’Institut Català de Finances, i que consistirà en una bonificació de dos punts del tipus d’interès que els aplicava aquest organisme. Podran acollir-se a aquesta línia de subvencions els establiments hotelers que inverteixin en una transformació real de l’establiment, per aconseguir millores substancials en aquest i no simplement en el seu manteniment. També els hotels que certifiquin que han fet inversions en reformes durant els tres últims anys podran rebre bonificacions segons la inversió realitzada.