9N – «El que ha passat aquí no passaria mai a Dinamarca»

Nils i Claus, dos danesos, ens expliquen com han viscut el 9-N a Tarragona

Per . Actualitzat el

«Prohibit? Com que prohibit? Però això no es pot!», Nils i Claus em miren amb cara de no acabar d’entendre el que han sentit. «Però com es pot prohibir votar en una democràcia?», diu en Nils. He convocat els dos danesos a un bar de la Part Alta per fer una cosa tan d’aquí com és anar a fer el vermut. Avui, però, és un vermut especial, un vermut postconsulta o procés participatiu o costellada popular, digues-ho com vulguis, i els he citat per conèixer el punt de vista d’uns nòrdics, que realment ho veuen amb ulls del nord i no com jo que ja fa deu anys que sóc aquí, una pelacanyes més.

En Nils és veí de Tarragona des de mitjan mes de setembre d’enguany i en Claus, un fotògraf danès, està de visita aquest cap de setmana. Tots dos estan molt impressionats per l’ambient que es respira a la ciutat de Tarragona aquest diumenge. «És sorprenent veure que hi hagi tanta cua per entrar a votar», diu Claus. I en Nils continua: «Quan hi ha referèndums o eleccions a Dinamarca és una cosa que vas a fer i prou, t’irrita fer cua i te’n vas ràpidament cap a casa de nou. Aquí, en canvi, hi ha un ambient festiu, hi van tots junts, la gent gran, els joves i els nens. És molt bonic de veure. I a més a més, es nota que significa molt per als catalans ser escoltats, per fi».

Nils, que viu a Tarragona des de la Diada, entén l’alegria i l’alliberament de poder votar aquest 9N després de veure tota la resistència que ha hagut per part del govern central. «Això que ha passat no s’entén gaire des d’una òptica danesa. A Dinamarca el més normal seria que el govern central digués: “És clar que podeu fer una consulta. Què voleu dir? Què necessiteu? Com podem ajudar-vos a fer això?”. El que ha passat aquí a l’Estat espanyol no passaria mai a Dinamarca. Allà sempre s’escolta els ciutadans». Després d’un moment de reflexió en Nils continua: «De fet, és aterrador que això pugui passar aquí a Europa. Pensava que la Unió Europea estava una mica més avançada pel que fa als drets humans». En Claus interromp en Nils: «A veure, no entenc res. Però ni tan sols estan demanant la independència, només volen saber què opinen els seus ciutadans. Això és de bojos».

Nils fa poc temps que viu a Tarragona però, després de documentar-se prèviament i conversar amb la gent del seu voltant tant a Tarragona com a Barcelona, on treballa, ha votat allò que ell creu que és la millor opció. «Espero que tothom hagi anat a votar avui. I si la gent no sap què votar, que almenys hagi votat en blanc per exercir el seu dret a vot».

«Però hi ha un pla en el cas de la independència catalana?», pregunta Claus. I en Nils contesta ràpidament que, en tot cas, no és pas impossible ser un país petit, «mira Dinamarca amb cinc milions d’habitants, molts ens tenen com a referència. Així que Catalunya també podria ser un estat independent. El que passa és que els catalans haurien de fer un pensament. Si això ha de funcionar, cal una transparència política absoluta. Podrien prendre exemples d’altres països amb molta transparència on polítics estan al servei dels ciutadans i no al revés. A Dinamarca no pots guanyar la vida sent polític». Nils parla d’experiència amb un passat al govern municipal de la seva ciutat natal. «A Dinamarca els polítics treballen pel seu sou i és quasi impossible fer corrupció. Aquesta hipotètica independència seria una bona possibilitat per Catalunya de començar de nou amb uns altres valors i principis».

Mirem al voltant, els bars de la Part Alta estan plens de gent. És com si la ciutat s’hagués despertat aquest diumenge, sens dubte no és un diumenge normal. «És genial veure aquest ambient”» diu en Nils i continua: «m’agrada veure com la gent raona sobre el que està passant avui, no es tracta ni del sí-sí ni del sí-no ni del no. Es tracta del dret de poder fer una creu a la casella del sí o del no. És un dia festiu».