Una amanida d’emocions és el que es va viure diumenge passat als pobles i ciutats de Catalunya. Vaig tenir l’oportunitat de passejar per diferents centres de participació de la demarcació. Hi havia bon rotllo, somriures a les cares i ulls brillants. La gent participava en un procés sense vinculació jurídica però conscients que opinaven sobre com els agradaria que fos el futur de Catalunya amb unes eines a la mà que no tallen ni fereixen: només portaven paperetes per posar en una urna.
I a banda de somriures satisfets i plens de joia, vaig poder veure llàgrimes i sentiments a flor de pell. Entranyables escenes d’avis i àvies centenàries que demostraven el compromís amb el futur de les pròximes generacions, sabent que la seva vida és ja crepuscular però que volien contribuir a no renunciar al somni col·lectiu. Molts ciutadans es pensaven que mai podrien viure una possibilitat com aquesta i els ulls humits en dipositar el vot eren, també com els somriures, la simbolització dels anhels i de les esperances de sentir-se protagonistes d’un canvi que es desitja.
Diumenge es va participar també com a una resposta directa a l’actuació de l’actual govern de l’Estat espanyol, que no vol entendre, ni respecta, i –encara menys– resol els problemes que afecten avui la societat catalana. Es va viure una jornada de contradiccions. Mentre uns aplicaven amenaces, pors i denúncies més de dos milions llargs de catalans i catalanes oferien civisme, seny i compromís.
Però no podem oblidar-nos de les persones que van decidir quedar-se a casa. Moltes esperen ser convocats algun dia a una consulta definitiva sobre com ha de ser la dependència, l’encaix, o la independència de la nació catalana. Després de diumenge, arriba el temps de seguir fent pedagogia, de confrontar idees, dissenyar fulls de ruta que passen, de manera principal, per aprofundir la democràcia. I de mantenir unida la societat dels nostres pobles i ciutats. Perquè aquest és el principal valor a preservar: la convivència dins una societat integradora i plural.
És hora de no abaratir el somni. De seguir demanant respecte al que érem, som i serem.