Fent una escala Richter de l’atenció al client, si a una banda posem la companyia de la llum, a l’altra hauríem de posar a un ferreter de barri. Has anat a comprar mai a una ferreteria? Fa poc vaig haver d’anar a comprar uns caragols amb un amic. Només arribar, l’home ens va saludar amablement amb un somriure, cosa que desgraciadament sorprèn per poc habitual al comerç en general, i ens va preguntar què volíem. Li vam ensenyar un caragol que portàvem de mostra, l’home se’l va mirar i se’n va anar a remenar al magatzem. Deuria ser una peça estranya perquè va trigar entre 5 i 10 minuts a tornar. Ens va dir que li sabia greu, que no n’hi quedaven del mateix color però que els podia demanar per a la setmana que ve o que, si ho preferíem, els podíem agafar en negre. Vam decidir a agafar-los i l’home va tornar al magatzem a buscar les torques i les arandeles. Quan va arribar l’hora de pagar, 15 cargols, 15 torques i 15 arandeles no van arribar als 3€, tot plegat! Olé tu! Aquest bon home ens va saludar amablement i ens va tractar amb simpatia; ens va preguntar que necessitàvem i va dedicar un temps a entendre-ho; també va dedicar el temps necessari per buscar-ho i quan no ho va trobar, va buscar una solució alternativa. I tot per guanyar menys de 6 cèntims per peça! Això sí que és atenció al client! I no és cosa només d’un senyor particular, en la meva experiència a ferreteries sempre m’he trobat el mateix perfil, una persona agradable, amb ganes d’ajudar-te, que fa un esforç per entendre allò que li demanes (i mira que de vegades la meva ignorància l’hi ha posat difícil) i que sempre t’aporta una solució, tot i que al final no hi acabi guanyant gaire.
No sé, deu ser cosa del gremi però sempre que surto d’una ferreteria surto content i he pensat que això més que una tècnica de venda és una actitud de vida que aporta tan bon rotllo i que val la pena aprendre. Així que aquesta setmana et proposo que venguis caragols. No literalment, no es tracta d’obrir una altra ferreteria, es tracta d’agafar aquesta essència i aplicar-la al dia a dia quan algú et demani alguna cosa. Tan simple com saludar amablement i amb un somriure; preguntar què necessiten els altres; veure si pots i vols ajudar (ja vam veure que això no ha de ser una obligació sinó una voluntat) i dedicar-li el temps necessari per fer-ho o proposar-li alguna solució alternativa. Com li passa al ferreter, és possible que no hi acabis guanyant gaire, però com a mínim generes bon rotllo i això, tard o d’hora, torna cap a tu.