Vídeo: Tomàs Varga.
Les capses, a diferència d’algunes aus mitològiques, res tenen a veure amb el concepte de ressorgir de les cendres. Són més aviat el contrari, estris emprats per desar-hi coses que no estem utilitzant o fins i tot espais per reposar fins que se’ns mengin els cucs. Malgrat tot, la capsa ambulant que l’Esther i el Joan ens presenten és just el contrari. Del seu interior, en lloc d’oblit o de mort, en surt vida i inspiració, perquè allò que oculta aquesta capsa és un artista. Aquestes figures, sovint menyspreades, però que al cap i a la fi són els encarregats de crear bellesa i de mostrar-nos horrors que ens permeten una major comprensió de la vida.
Aquests éssers fonamentals per a l’evolució humana que els responsables del projecte de mediació del Teler de Llum, el nou Centre d’Art de Tarragona, transporten per Tarragona. «El projecte pretén portar l’art i les històries a tots els racons d’aquesta ciutat», ens explica el Joan Rioné, un dels dos coordinadors de la Capsa Ambulant d’Artistes.
Un d’aquests racons dels quals parla el Joan va ser l’estació d’autobusos de Tarragona. Allí, la capsa va coincidir, el passat dimecres, amb els membres del Kunstainer, també encarregats de l’àmbit de la mediació del Teler de Llum. Aprofitant la celebració del festival Scan a la nostra ciutat, l’artista que ocultava la capsa era el fotògraf tarragoní Lluc Queralt.
L’artista va sortir de la seva capsa plena de negatius i retrats en blanc i negre per inocular aquesta enveja inspiradora a còpia d’explicar als assistents la seva trajectòria com a «lladre d’imatges». Una feina que l’ha portat a recórrer molts quilòmetres i que va ser analitzada, en el mateix acte, per un il·lustrador i un antropòleg. «En essència el que volem és acostar l’art contemporani a la gent. Portar-lo al carrer, a les escoles, als centres cívics, a la gent gran, a la presó… Volem fer l’art contemporani pròxim deixant de banda l’elitisme que l’ha envoltat durant tant de temps i que encara l’envolta», comenta l’Esther Canals, l’altra responsable del projecte.
El vestíbul de l’estació d’autobusos, ple de gent de totes les edats, va corroborar que la iniciativa comença a caminar amb bon peu. De moment, la capsa ja ha visitat centres educatius i la presó, fent possible que la ciutadania s’apropi un pèl a la tasca dels creadors emergents de Tarragona.
El Teler de Llum, en comparació amb l’antic Centre d’Art de Tarragona, podia semblar que renaixia escapçat perquè ja no té una seu al Moll de Costa ni un equip directiu assalariat per una gran empresa de Barcelona. Però, veient la Capsa Ambulant d’Artistes, no costa afirmar que el nou Centre d’Art de Tarragona ressorgeix amb unes parets més àmplies que les d’un Tinglado, les seves abasten tot el municipi i, per tant, tota la ciutadania. Un factor determinant per valorar-lo quan parlem de mediació.