Ara és l’hora, també per al Penedès

Per . Actualitzat el

El temps passa i els esdeveniments s’apropen. Són temps plens d’emocions i de reptes que el país ha de ser capaç de superar i d’estar a l’altura de les circumstàncies. Però no només és l’hora de Catalunya, és també l’hora del Penedès. Sense voler-ho, ha coincidit en el temps, el major repte per als catalans i el major repte per als penedesencs. En breu haurà de començar la redacció i l’elaboració del Pla Territorial del Penedès.

Una redacció i una elaboració que esdevenen claus, un verdader fet històric pel Penedès i pels penedesencs, i una de les últimes, per no dir l’última oportunitat per tal de constituir un projecte polític pel conjunt del Penedès. Un projecte polític de conjunt que permeti refer la centralitat territorial d’aquestes terres, perdudes ara fa quasi 200 anys amb les delimitacions provincials. La divisió provincial va significar una veritable crisi territorial per al Penedès. La divisió provincial del Penedès representava la pèrdua de la seva centralitat i la transformació perifèrica del territori; una part amb relació a la província de Tarragona, i la major part amb relació a la província de Barcelona.

La consideració i la conceptualització del Penedès com a territori polític de Catalunya va perdurar quasi 500 anys, de l’edat mitjana fins al 1833, i ara en ple 2014 ens retrobem amb la possibilitat històrica de corregir 200 anys de desgavell territorial i d’externalitats negatives pel Penedès.
Cal destacar, però, la tenacitat penedesenca que durant aquest 200 anys de provincialisme ha pogut mantenir molts lligams a banda i banda de la delimitació provincial. Els usos i costums del penedesencs s’han pogut conservar i mantenir durant aquests temps, i la continuïtat paisatgística ha ajudat molt també en aquest aspecte.

El Pla Territorial del Penedès representa l’oportunitat històrica de recuperar una centralitat perduda, més necessària que mai, i la possibilitat de constituir el Penedès com un territori polític; el futur desplegament de la llei de Vegueries, doncs s’entén que els Àmbits Territorials acabaran constituint-se com a vegueries quan la llei es pugui tirar endavant.

Totalment d’acord amb el manifest del IEP (Institut d’Estudis Penedesencs) per tal que es constitueixi un procés participatiu respecte a la redacció del futur pla territorial. Cal que la gent participi, i sigui conscient del que representa i representarà per al nostre futur col·lectiu, com a penedesencs.
En més d’una reunió sobre aquest tema, tant a la Fundació Por-Penedès, com en reunions mantingudes amb la UEP (Unió Empresaris del Penedès), he transmès la meva opinió que no cal perdre temps. Cal fer una síntesi dels treballs que s’han fet en els darrers 5 anys, i el Pla Estratègic del Penedès, realitzat per la fundació Pro-Penedès, n’és un bon exemple.

Fa uns mesos el CCBP (Consell Comarcal del Baix Penedès) em va nomenar representant seu a la comissió encarregada d’elaborar el Pla Territorial del Penedès a Barcelona. Esperem que entre tots els agents interessats, (IEP, UEP, ADEG, Fundació Pro Penedès, Consell Comarcals de l’Àmbit Penedès, Ajuntaments…) es pugui fer un conjunt de xerrades i un procés participatiu per tal de difondre, divulgar i traslladar quins son els reptes més importants pel nostre territori i la nostra gent.

Som-hi.