Els objectius de ciutat que s’ha marcat l’ajuntament per als pròxims anys són tan clars com fàcils d’anomenar: Jocs Mediterranis 2017 i Tarragona Smart Mediterranean City. Dues cares d’una mateixa moneda que mostren als ciutadans com es vol que sigui la Tarragona del futur: activa social, cultural i, com no, dins del món de l’esport alhora que eficient i sostenible. En resum, una oferta difícil de rebutjar per a qualsevol ciutadà de Tarragona que estimi el seu patrimoni, tant l’artificial com el natural. Però dins del camp de l’eficiència energètica, tot i que ja s’ha sentit a parlar de projectes que poden semblar de ciència-ficció com asfalts intel·ligents que capten partícules contaminants, Tarragona encara té molts deures pendents des de fa anys. Els edificis municipals encara funcionen amb tecnologies de fa cinquanta anys, com grans làmpades farcides de bombetes incandescents o aires condicionats que gasten més del compte pel mal estat d’algunes finestres. La tecnologia LED, que permet estalviar més d’un 40% del consum elèctric, només ha arribat al nou edifici de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona i al Poliesportiu de Campclar.
Fora dels edificis, abans que Ballesteros es fes càrrec de la ciutat, només el pont de Santa Tecla i la Torre dels Vents feien servir tecnologia LED. Tot i que des de llavors s’han fet diverses actuacions puntuals, l’aposta més important de la ciutat en aquest sentit es va dur a terme el 2009 aprofitant els Fons d’Inversió Local del Govern Zapatero quan es van posar LED a tots els semàfors de la ciutat i làmpades d’halogenur a gran part dels fanals. El 2013 es va il·luminar amb LED la façana de l’Ajuntament de Tarragona i la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City va signar un conveni de patrocini amb l’empresa SECE (Smart Lighting & City Technologies) per valor de 10.000€ anuals durant tres anys per tal de desenvolupar projectes d’il·luminació sostenible a la ciutat. Uns diners que, segons la fundació, serveixen «com a suport per al manteniment de les mesures d’estalvi energètic a la ciutat». A banda d’aquest fet, segons informa l’Ajuntament de Tarragona, les úniques actuacions que s’han dut a terme aquest any en termes d’estalvi energètic és el canvi d’il·luminació dels carrers Fortuny i Vapor i dels jardins de la Tabacalera.
Aquesta progressió descendent a la recerca de l’excel·lència en eficiència energètica coincideix amb l’aposta de la ciutat per convertir-se en una smart city i es dóna, segons fonts del consistori, a causa de l’elevat cost que tenen les bombetes LED. Tot i que el mateix Govern reconeix estalvis del 40% (semàfors) i del 60% (façana) de la potència contractada. De manera que si la despesa no va a l’adquisició de bombetes, va al subministrament de l’energia.
En aquest sentit, tot i les nombroses crítiques que l’alcalde Ballesteros ha etzibat a Endesa abans d’inaugurar obres com ara la piscina de Riuclar o el jardí romà de l’amfiteatre, l’Ajuntament de Tarragona continua confiant en aquesta companyia com a subministradora del servei d’electricitat en comptes d’apostar per models més socials i ecològics com ara Som Energia. La cooperativa catalana, que a diferència d’Endesa, treballa amb energies renovables, ja té un centenar d’usuaris a Tarragona ciutat i prop de 500 dins de l’àmbit provincial. Fins i tot, dóna servei a altres administracions del país subministrant electricitat a vuit pisos de lloguer social de l’Ajuntament de Sant Celoni i a l’Ajuntament de Villava, a una llar de jubilats, un alberg i un centre juvenil. Aquests dos ajuntaments són els pioners en contractació amb ens local i des de la cooperativa esperen que ben «aviat s’animin d’altres».
Cap de les administracions no acaba de fer els deures
Si parlem d’apostar per un nou model energètic a partir del suministrament energètic, ni Generalitat, ni Diputació, ni Govern de l’Estat han mogut fitxa cap a una altra direcció que no sigui Endesa. Totes les administracions afavoreixen el monopoli de l’empresa elèctrica que abans era pública i que ara és propietat de la italiana ENEL. I quan se’ls pregunta sobre la possibilitat de buscar models més respectuosos amb el medi ambient a partir d’energies renovables molts respostes es perden pel camí tret, de la Diputació de Tarragona, que explica que «es va fer un concurs de pública concurrència i va quedar desert».
Pel que fa a les actuacions d’eficiència energètica dutes a terme als edificis públics que aquestes administracions tenen a Tarragona, l’enumeració és tan curta que no cal resumir-la. El Govern de l’Estat va instal·lar l’estiu de 2013 llums intel·ligents a una part de l’edifici de la Subdelegació aprofitant la remodelació que va fer del sostre i va posar vidres opacs a l’edifici de trànsit per evitar que a l’estiu hi entri tanta calor.
Les úniques millores en aquest camp que el Govern català ha fet a la ciutat, les ha dut a terme a l’edifici de la delegació de la Generalitat a Tarragona, segons fonts del mateix govern. Es tracta de canviar una màquina refredadora averiada per una amb millor eficiència energètica, el 2012; i d’incorporar un aïllament a les canonades amb millors característiques que l’existent, canviar les bombes de circulació i ajustar tots els horaris de funcionament de climatització així com les consignes de temperatura, el 2013.
La Diputació de Tarragona va realitzar una auditoria general amb unes recomanacions que s’han anat duent a terme per fases: il·luminació, aixetes, etc. En electricitat concretament s’està treballant en un projecte de millora d’instal·lacions, condició prèvia a l’estalvi. Fins i tot, l’Agència de l’Energia de Tarragona, que inclou administracions i altres entitats de la ciutat i és va crear per fomentar l’eficiència energètica, està inactiva des de fa anys tot i l’aposta de Tarragona per esdevenir un smart city aprofitant la celebració dels Jocs Mediterranis.
De què serveix ser eficients energèticament
L’eficiència energètica implica menys consum d’electricitat, però també de gas natural i d’aigua. Com és evident, un edifici que aprofiti millor els recursos energètics redueix els costos econòmics i més ara que el cost de l’electricitat és superior al d’anys enrere. L’altre factor a tenir en compte és l’ambiental.
La major part de l’energia elèctrica que es consumeix al país prové de fonts no renovables —nuclears i tèrmiques. La fiabilitat de les primeres s’ha posat en dubte en més d’una ocasió, sobretot tenint en compte l’antiguitat de les centrals del territori. Les centrals tèrmiques o de cicle combinat emeten una gran quantitat de diòxid de carboni a l’atmosfera per la crema de combustibles fòssils i es converteixen, juntament amb els automòbils, en unes de les principals causants del desequilbri de l’efecte hivernacle.
En aquest sentit, el passat 9 de setembre, nombrosos mitjans internacionals es feien ressò del màxim històric que havia marcat l’any passat l’acumulació de CO2 a l’atmosfera. Un fet que precipita el nostre món a un canvi climàtic de conseqüències tan incertes com, amb tota seguretat, negatives per a totes les espècies que viuen al planeta. L’Organització Meteorològica Mundial, que va fer públiques aquestes dades, insisteix en la necessitat d’emprendre una acció internacional concertada enfront de l’acceleració del canvi climàtic. «Hi ha l’absoluta certesa que el clima està canviant i que les condicions meteorològiques cada vegada són més extremes a causa d’activitats humanes com la crema de combustibles fòssils», subratlla el secretari general de l’organització, Michel Jarraud.
Si bé és cert que en l’àmbit mundial Tarragona o el Monestir de Poblet són un gra de sorra, l’Agenda 21 que el Govern Ballesteros va aprovar en la seva primera legislatura ja destacava la importància d’actuar en local per afectar en global. Ara només queda que la ciutat prediqui amb l’exemple com ho ha fet la comunitat cistercenca de les nostres comarques.