Alejandro Cao de Benós és un home sorgit gairebé d’una pel·lícula que uneix localitzacions tan allunyades com Tarragona i Corea del Nord i una de les figures clau en la projecció internacional d’aquest estat asiàtic tan hermètic amb el món exterior. Nascut a Tarragona l’any 1974, la seva trajectòria destaca per la defensa aferrissada dels ideals comunistes, que el va dur a contactar amb representants nord-coreans i començar a treballar amb ells. Actualment és el president de l’Associació d’Amistat amb Corea, delegat honorari d’aquest estat socialista i delegat especial del Comitè de relacions culturals amb països estrangers. Comparteix la doble nacionalitat nord-coreana i espanyola i, a Corea, manté una estreta relació amb el màxim líder Kim Jong-il i, fins i tot, és conegut com a Cho Son-il –“Corea és una”– pels ciutadans nord-coreans.

Des de la seva posició privilegiada, com valoraria la relació de l’actual líder Kim Jong-il amb el seu poble?
Els ciutadans nord-coreans estimen el seu líder com un pare i tothom participa en la revolució, ja sigui intel·lectual, treballador o estigui a l’exèrcit.

I com respondria a les crítiques respecte al fet que el seu fill Kim Jong-un sigui el seu successor en el Govern?
És totalment fals que sigui el nou líder de Corea, aquesta és una especulació dels mitjans de comunicació. En funció del seu treball i les seves capacitats Kim Jong-un té una posició administrativa que li permet aprendre de la tasca del seu pare.

Des de l’exterior es considera que Corea del Nord és un estat aïllat del món. És així realment?
Els coreans volen conèixer la resta del món, però no rebre la influència del capitalisme. Avui dia hi ha comunicació amb la resta del món però són els mateixos ciutadans els que defensen el seu país. Corea del Nord no està aïllada i es pot visitar el país.

Els nord-coreans tenen accés lliure a Internet?
Disposem d’una intranet amb xat i e-mail propis i l’accés a Internet se centra en els enllaços culturals.

I si algun ciutadà vol marxar del país?
En vint anys no s’ha donat aquest cas, només algunes persones que han anat a la Xina o a altres països i han caigut en la influència del màrqueting.

I tot això no situa Corea del Nord a prop de la dictadura?
No, perquè estem en una lluita social i no podem donar marge de maniobra a l’enemic. Estem defensant la nostra posició.

Un Estat armat que segueix en guerra

El desenvolupament recent de Corea del Nord enllaça fets històrics tan importants com l’ocupació japonesa que va patir el país durant quaranta anys (1905-1945), l’ascensió i lluita del primer dirigent socialista, Kim Il-sung, l’ocupació després de la Segona Guerra Mundial, les lluites entre Corea del Nord i del Sud (1950-1953) i, finalment, la construcció de l’Estat socialista basat en l’autarquia econòmica, el poder de l’exèrcit, l’absència de la propietat privada i la igualtat de tots els ciutadans. Aquest dissabte, Cao de Benós va desplaçar-se des de Vespella de Gaià per oferir una xerrada al Casal Popular l’Espina de Tarragona, on va aclarir que Corea del Nord “segueix en guerra amb els Estats Units” i que “està preparat per la pau però no la vol pidolar”. També va avançar que el proper any 2012 –quan es compleix el centenari del naixement del carismàtic líder Kim Il-sung– Corea del Nord desvetllarà “alguns secrets de com funciona el país”, destacant novetats en armament i la propera construcció de la central nuclear d’aigua lleugera. La intervenció del delegat honorari de Corea del Nord va servir per descobrir com funciona el dia a dia d’aquest estat purament socialista on s’han eliminat la propietat privada, la diferència de classes i la llibertat de premsa i on –segons Cao de Benós– no existeixen la delinqüència, l’analfabetisme, l’atur, la prostitució, la violència de gènere ni les posicions contràries al règim establert.