Celebrar una derrota no és habitual. A més d’un li sorpren el fet de commemorar la desfeta que va patir Catalunya l’Onze de Setembre de 1714 . Derrota seguida d’una capitulació, opressió i pèrdua de llibertats.
Als sorpresos els hi hem d’explicar que en reviure l’Onze de Setembre proclamem, senzillament, que Catalunya és una nació. Què som un país que no és cap invent. És una realitat històrica, amb ànima i cos, llengua i esperit, sentiment i institució. I ve de molt lluny. No es fruit de cap constitució, estatut, pacte polític ni programa electoral. No és una abstracció.
Quan alguns retalladors de drets, amb l’aixopluc d’un centralista Tribunal Constitucional, es pensen que la podran arranar s’equivoquen de ple. Massa vegades a Catalunya se li han cantat les absoltes. I sempre, els cantaires s’han acabat equivocant. Ara, per moltes escapçades i cops de ribot, també la tornen a pifiar.
Els moments actuals son complicats. En els últims anys hem reculat en el camp econòmic, en la defensa de determinats valors, en el prestigi exterior i hem deixat de plantar cara a les ordes que emanen de cinc-cents quilòmetres de distància. Ens ho hem empassat tot i sense dir ni mu.
Tenim amb la Diada d’enguany i també el darrer diumenge de novembre, l’oportunitat de capgirar aquesta tendència negativa. De no claudicar. De superar l’atmòsfera decadent que ens envolta. De recuperar la moral de l’esforç, l’autoestima i no posar límits a la nostra ambició. 
Un pagès m’explicava que tenia un tros de terra resseca, ben eixuta, plena de pedres. I que les collites eren migrades. Però, lluny de conformar-se, una i alra vegada, la va anar llaurant. Va treure les males herbes. La va espedregar per fer-la productiva. I finalment, aquella terra somorta va donar molts fruits. No eren cap regal de la natura. Era el fruit de la suor, de la constància, de la fe.
Milito a Convergència. La força central del nacionalisme català. Integradora, constructiva, pacífica i oberta al món. Sabem que cadascú amb les seves eines – un tractor, un microscopi o un ordinador- pot ajudar a aixecar el país. Només es necessita tenir voluntat, confiança i il•lusió.
Al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, en qualsevol dels petits pobles o a les grans capitats, hi ha molta gent que ha abandonat els complexos. Que no volem viure la catalanitat des de la prostració. Que volem sentir-nos orgullosos de ser el que som. I treballarem per exercir el dret a decidir sobre allò que ens afecta. Serà el millor servei que podem fer per aquella bona gent que fa 296 anys hi va deixar la pell en la defensa de les llibertats.

Quim Nin
President CDC al Camp de Tarragona