Vicent Villena
Delegat Territorial d’Educació

Una de les novetats de l’inici de curs d’enguany és l’avançament de les classes una setmana. A què respon aquesta decisió?
La decisió de començar el curs lectiu una setmana abans ha estat una decisió molt meditada i parlada amb tots els sectors que hi intervenen i respon a la necessitat de buscar un major encaix entre la vida familiar i laboral. La decisió de començar les classes el 15 de setembre respon a un model antic, ja que, ara mateix, en la majoria dels casos els pares dels alumnes treballen tots dos des d’inicis de setembre i no té sentit esperar tants dies per a l’inici del curs.

Per al sector educatiu no pot suposar un contratemps a l’hora de programar el curs que les classes s’avancin una setmana?
Ja fa molt de temps que el sector dels professionals de l’ensenyament coneix aquesta realitat, pel que hi ha hagut temps suficient per programar aquest canvi.

La setmana de vacances que els alumnes perden a l’inici del curs es recupera amb una setmana lliure, que, segons els centres s’escull a finals de febrer o inicis de març. A què es deu la decisió d’imposar aquest temps lliure?
El canvi respon a la necessitat d’equiparar el temps d’escola i lleure, de repartir els temps de descans de manera més homogènia. Ara només cal comprovar a la pràctica com fem compatible el cicle de descans de les escoles amb les vacances de tipus religiós que formen part de la nostra tradició. Per exemple, a l’hora de decidir quan seria aquesta setmana vam apostar perquè no coincidís amb Carnaval, ja que en cicles inicials de Primària es treballa molt aquest tema.

Les comarques de Tarragona han estat notícia els darrers anys pel creixement del nombre d’alumnes per damunt de la xifra catalana. Com es preveu aquest nou curs?
En general, comença a dibuixar-se una lleugera tendència a la baixa, a causa del descens del fenomen immigratori, però ens seguim mantenint per sobre de la mitjana de Catalunya. Cal tenir en compte que enguany, tot i que el nostre percentatge d’alumnes segueix creixent a l’alça és el primer any que es redueix el nombre d’allotjaments provisionals.

La baixada del nombre d’alumnes immigrants respecte a altres anys tindrà alguna influència a nivell educatiu?
No és demostrable que hi hagi una relació directa entre immigració i nivell educatiu. No té res a veure i hi ha qui ho defensa clarament i afirma que les classes en les que conviuen alumnes de diferents procedències treballen molt més molts aspectes com són l’educació i la convivència, el que les fa més riques. Ara bé, més diversitat en una classe vol dir més complexitat, el que suposa més temps de preparació i treball. Si el centre disposa d’aula d’acollida i espai de benvinguda, que són eines que arriben per donar acollida als alumnes nouvinguts, no hi ha d’haver dificultats especials.

Quins són els principals reptes que es marca el departament d’Educació amb l’inici del nou curs escolar?
Un dels principals reptes és assolir el desplegament del Decret d’Autonomia de Centre, que actualment ja compta amb el suport d’una seixantena de centres de la demarcació. Estem treballant per assolir la seva total implantació, donat que suposarà un canvi important per al funcionament dels centres.

En quin sentit?
Amb aquest Decret sota el braç, els centres educatius tindran més capacitat de decisió i de responsabilitat, entès com la capacitat de poder organitzar els recursos segons les seves necessitats. Aquesta nova regulació suposarà que cada centre educatiu serà més autònom per prendre les seves pròpies decisions en àrees importants, com és, per exemple, la definició de la seva plantilla professional. Per exemple, cada centre podrà dir-hi la seva i recomanar a les persones que tinguin el perfil més adient per ocupar un lloc de treball.

Una altra de les grans novetats que es reserva aquest inici de curs és l’entrada dels llibres digitals de text. Com s’està vivint aquesta situació a les comarques de Tarragona?
Una quarta part dels centres educatius de la demarcació incorporarà aquest nou sistema que es coneix com a Educat1x1 i que, com totes les novetats desperta un cert i evident interès. De totes maneres, és evident que aquest procés era imminent. Avui dia, no hi ha professor que no faci servir Internet com a eina de recerca per preparar-se les classes i els alumnes també han convertit la xarxa en un element de treball. Així doncs, si tothom fa ús de les noves tecnologies perquè no normalitzar el que ja es fa a casa? El nou sistema farà que els joves vegin tota la potencialitat educativa que també tenen les noves tecnologies.

Quina és la fase més complicada de la implementació d’aquest nou sistema?
La clau d’aquesta nova metodologia de treball és el seguiment dels continguts de classe amb l’ordinador personal de l’alumne. Perquè el servei funcioni correctament cal que una empresa telefònica proporcioni el servei de Wi-Fi i s’instal·li a l’escola, que és el treball que s’ha dut a terme durant aquest estiu.

Quants centres de les comarques de Tarragona adoptaran aquesta metodologia amb l’inici de curs?
En total hi haurà 32 centres que adoptaran aquest sistema, una dada que demostra que les nostres comarques destaquen pel seu ús de les noves tecnologies com ho demostra la xarxa Tinet, nascuda aquí i que des de sempre ha estat capdavantera en l’ús de les noves tecnologies de la informació.

Un estudi internacional situa el nivell de l’ensenyament al nostre país a la cua d’Europa. Quina opinió li mereixen afirmacions com aquesta?
Crec que comparacions com aquesta són totalment injustes, perquè s’elaboren sense tenir en compte l’històric de cada país. Els països que aquests estudis situen a les primeres posicions, com Finlàndia, quan el seu nivell educatiu ja a la dècada dels quaranta comptaven amb el 80% de la seva població amb un nivell d’estudis equivalent al nostre Batxillerat, mentre que aquí no arribàvem al 18%.

Ja, però de la dècada dels quaranta fa ben bé seixanta anys no?
Sí, han passat molts anys, fet que demostra que hem fet un recorregut impressionant durant aquests anys. Venim d’un passat molt complicat i hem avançat molt en els darrers anys per posar-nos al nivell de la resta d’Europa. A més, la millora de l’educació és un aspecte que va intrínsecament lligat a la societat en la qual es mou i és un tema que, tot i que dirigeix l’administració, és responsabilitat del conjunt de la societat.

Quins són els aspectes en els que han de millorar les escoles de les nostres comarques?
Les proves de nivell que es fan a sisè de Primària donen una informació precisa sobre quin nivell de coneixements tenen els alumnes de les assignatures instrumentals bàsiques, que són llengües i matemàtiques i també serveixen per extreure algunes conclusions bàsiques, com és el fet que els alumnes que estudien en centres escolars situats en un mateix barri o zona obtenen diferents resultats de la prova, que demostra que cal treballar per aconseguir l’excel·lència en tots els nivells. Avui dia, la nostra riquesa depèn del capital humà, que ha de formar-se en un sistema educatiu correcte.