Joan Aragonès
Mossèn

El costum ens fa insensibles, impermeables. Això és el que ens passa amb l’Evangeli: l’hem sentit tantes vegades que ja no ens parla; les seves paraules rellisquen per la nostra pell però no hi penetren. Una altra causa que influeix en el poc impacte que ens causa és el canvi d’estructures socials i de mentalitat, que no ens permet veure la novetat i la provocació que va suposar per a la societat del temps de Jesús. Entre unes coses i altres, el cas és que l’hem edulcorat, li hem tret totes les arestes, l’hem esmussat transformat-lo en una cosa encaramel·lada i fins i tot empalagosa.

El passatge de la guarició de l’hidròpic n’és un bon exemple. Allò que per a nosaltres pot semblar el millor regal -la guarició d’un malalt-, pels jueus en aquella circumstància era un gest provocador i escandalós, ja que infringia la llei del descans sabàtic, considerada sagrada i intocable. També nosaltres hauríem dit a Jesús com ells: està molt bé que guareixis els malalts, però per això tens sis dies a la setmana. Per què ho has de fer en dissabte? No era tenir ganes de provocar conflictes i d’escandalitzar? Jesús, però, reivindica la pròpia llibertat, no tant de la llei, sinó de la seva interpretació mesquina, que acaba fossilitzant la voluntat de Déu en esquemes abstractes i en una casuística antihumana. Els ve a dir: si el dissabte és el dia de Déu, cal que tingui la empremta de la seva bondat. Per això reivindica la llibertat d’intervenir a favor dels homes. No creieu que també avui seria fàcil de trobar molts casos en els que la llei, la tradició o el costum no estan al servei de l’home, sinó que posen l’home la seu servei?

Jesús, que se sent “espiat” per aquells inexorables defensors de l’ortodòxia i de la moral, es posa ell també a observar el seu comportament i veu una cursa precipitada cap els primers llocs en la taula. Escribes i fariseus reivindicaven obertament honors, títols, distincions i privilegis. Això sí, perquè ho exigia el seu “status”, la seva condició d’homes honorables i en certa manera sagrats. Llavors amb tota claredat denuncia durament que una autoritat religiosa pugui produir fenòmens d’arribisme, de vanitat i de discussions per aconseguir llocs, precedències i tasques: “Quan et convidin, no et posis al primer lloc…perquè tothom que s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit”.

Evidentment, Jesús no vol donar normes d’urbanitat ni de protocol, si bé també en aquests camps seria convenient tenir en compte les seves paraules. Vol parlar de l’actitud de l’home davant Déu i denunciar una pràctica religiosa que intenta autojustificar-se al·legant certs drets. Doncs no, l’home no té res per reivindicar, posant-se sobre el pedestal de les pròpies virtuts o dels propis mèrits religiosos. No podem jugar a rics davant Déu. Correm el risc de ser acomiadats amb les mans buides.