El passat 11 d’Agost Tarragona perdia un fill estimat per tots els que el vam conèixer i que va fer molt pels tarragonins i també per la seva ciutat. Jordi Sentís, conegut i reconegut ginecòleg que exercí a la Xarxa Santa Tecla i a la seva consulta del carrer Llúria, ens va deixar amb la tristesa que sempre comporta la mort d’algú estimat, però també amb l’admiració cap una persona bona, marit amatent, pare exemplar, amic proper, company impecable, ciutadà compromès, home amable i exemplar. I també cap el gran professional, home culte d’amples i profundes aficions, excursionista, navegant, casteller, bibliòfil… Tota vida és valuosa, però són molts els que marxen sense haver aportat gaire més enllà del seu entorn més immediat. No va ser aquest el cas d’en Jordi Sentís: allà on va estar va treballar per fer el món millor que abans i la seva vida no solament no va ser en va sinó que va afegir valor a tot allò i tot aquell que va estar en contacte amb ell.

En Jordi va néixer i viure a Tarragona, ciutat que va estimar profundament i en la societat de la qual es va implicar sempre amb entusiasme i dedicació. Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona i quan es va graduar l’any 1969 va elegir la especialitat d’Obstetrícia i Ginecologia com el seu pare amb el qual col·laborà des del primer moment a la seva consulta i també a l’Hospital de Santa Tecla, on va ser durant molts anys el Cap del Servei corresponent. Allí també va ser durant anys professor de l’Escola d’Infermeria. Per les seves mans van passar milers de tarragonines i tarragonins, molts dels quals van veure la primera llum ajudats pel Dr. Sentís. Fill, germà i pare de ginecòlegs, en Jordi Sentís va ser l’eix vertebrador d’una nissaga que amb professionalitat i bonhomia ha treballat sempre per la salut i la vida de les dones i dels nadons tarragonins i ha gaudit del respecte i l’agraïment dels seus pacients.

Però si la seva vida professional, extensa i intensa, ja justificaria l’homenatge i el record que mereix, en Jordi Sentís persona i ciutadà va excel·lir igualment. En totes les seves moltes i variades aficions en Jordi hi posava no solament la passió serena i racional sinó el compromís i el treball per afegir valor a la societat tarragonina. Així va ser President durant molts anys del Club Nàutic, de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i de la seva Associació d’Amics així com també de l’Associació d’Amics de la Catedral. Fou també durant molts anys membre de la junta de la Reial Societat Arqueològica així com membre actiu dels Bibliòfils de Tarragona i del Centre Excursionista de la Ciutat.

A tot arreu on va estar va deixar petjada i tothom el recorda com una persona oberta i respectuosa, amb un humor fi i educat. Menció especial mereix també la seva estimació per la “Vila Vermella”, Prades, on tenia una casa a la qual s’escapava sempre que podia per gaudir de la natura i d’unes muntanyes que coneixia perfectament.

Res il·lustra millor l’impacte social d’una persona com ell que una anècdota lligada a la seva activitat castellera. Junt amb els seus fills petits es va incorporar a finals de l’any 1980 a la recent nascuda Colla Jove, en la fundació de la qual jo havia participat activament. Un veterà casteller de l’altra colla, coneixedor dels desitjos renovadors de la nova Colla em va dir un dia: “desenganyat Manel: mai no aconseguiràs que el fill d’un metge pugi als castells” (en clara al·lusió a la diferent extracció social dels castellers tarragonins de fa més de trenta anys).

Doncs bé: aquest “metge” casteller va ser en Jordi Sentís, el fill del qual ha estat un dels puntals de la Colla durant tots aquests anys, i en la qual el seu pare va arribar a ser President. En Jordi i els seus fills van ser el millor símbol d’una colla Nova en les formes i en el fons.

Home lliberal i també home de fe, però d’una fe propera a la esperança i a la caritat més que al dogma, l’exemple de la seva vida i de com va afrontar la cruel malaltia que el va dur a la mort quedarà per sempre en el record dels que el vam conèixer i estimar. Quan li va ser diagnosticada la malaltia ho va afrontar amb una dignitat i enteresa que ens ha deixat admirats a tots.

En tot moment ell va ser, juntament amb la seva esposa Maria Amèlia i els seus fills, qui va afrontar valentament els moments més durs, qui va donar la cara lluitant fins el final, qui va donar tranquil·litat a la gent que l’estimava, qui va conduir amb pols ferm i valent la nau d’una vida que se li escapava. Pocs dies abans de la seva mort, quan les esperances minvaven en tot el seu entorn, encara ens va enviar un darrer missatge a tots els seus amics donant-nos ànims i deixant ben clar que la lluita continuava i que ell la encapçalava. S’en va anar amb la gallardia i l’elegància que el van caracteritzar sempre.

Els que el vam conèixer el recordarem sempre amb estimació. I els que vam tenir el privilegi de ser els seus amics portarem sempre al cor l’honor íntim d’haver pogut compartir amb ell converses, caminades, àpats, navegacions, castells, de sentir-nos estimats i apreciats per un home tant gran i tant bo.

Els que tenen aquella fe que ell conreava saben que ens estarà esperant allà on sigui amb els seus braços tant oberts com els va tenir tota la seva vida. I tant els que la tenen com els que no, guardarem mentre visquem la seva memòria perquè ens va oferir sempre el bo i millor del que tenim els humans. Ell mateix ho va deixar escrit en les paraules que va escollir pel seu comiat.

“La mort és un abisme, però jo, per la meva fe espero que en el fons d’aquest abisme Déu m’acollirà en els seus braços”

“Encara que res pugui retornar-nos l’esplendor a l’herba, ni la glòria de les flors, no hem d’afligir-nos perquè la bellesa sempre perdura en el record”

En Jordi Sentís Bonet va morir a Tarragona l’11 d’Agost rodejat de la seva dona Maria Amèlia i dels seus fills Jordi, Xavier i Mèlia. Deixa també 2 netes i 2 nets i molts amics que el recordarem mentre visquem.