Tot líder polític que exerceix un càrrec representatiu suporta en el seu exercici polític una constant dialèctica entre els interessos de la ciutat o país que representa i els del seu partit: un Dr. Jekyll y un Mr. Hyde que sovint es confonen i que van apareixent successivament en totes les decisions que va prenent. Agafem per exemple la convocatòria de les properes eleccions catalanes per part del President Montilla (secretari general del PSC). Els simpatitzants del President creuran el seu argument de que allargar la legislatura fins els darrers dies és un exercici de responsabilitat de govern, mentre que els seus detractors a la oposició, i també dins el propi Govern, diran que ho fa per pur interès partidista. Els dos arguments són raonables i respectables i només el propi Montilla coneix quin és el motiu, si és que n’hi ha un de sol. Però les evidències són les que són i el fet és que amb les enquestes sobre la intenció de vot del seu partit clarament desfavorables, sembla que el secretari del PSC hagi pensat que en aquests tres mesos escassos que queden fins les eleccions res li pot anar pitjor i, si de cas, hi poden haver factors positius que permetin una petita o gran remuntada. L’efecte mediàtic de la visita del Papa, les complicacions judicials i/o polítiques en que es pot trobar CiU i les concessions que de ben segur farà Zapatero per maquillar la sentència del Tribunal Constitucional són factors que poden jugar a favor del partit que dirigeix el President Montilla amb el temps que guanya amb la seva decisió.

Però iguals de evidents que aquests arguments són les pèrdues de temps que comporta pel país el fet que el nou Govern no es podrà constituir fins ben entrat l’any proper. La necessària pròrroga dels Pressupostos de la Generalitat per al 2011 implicarà la pèrdua d’uns quants mesos més preciosos que mai en mig d’una crisi com la que patim. Igualment els interessos de Catalunya seran més difícilment defensables en la discussió dels Pressupostos de l’Estat aquesta tardor sense el panorama polític català aclarit per les inevitables eleccions. I tot això amb un Govern Tripartit que ja porta molts mesos d’interinatge i poca operativitat amb els tres socis dividits no solament en la seva resposta a la sentència del Constitucional sinó buscant cadascun el seu propi lloc en la llarga pre-campanya que estem vivint. En qualsevol cas sembla cada vegada més clar el guió que viurem el dissabte 27 de Novembre, jornada de reflexió de les Eleccions catalanes, al Nou Camp. Un Barça-Madrid amb la llotja plena de líders polítics buscant arreplegar els darrers vots i un enfrontament al camp entre els homes de Guardiola, un nacionalista confés, i els del polèmic Mourinho. Passi el que passi en el partit, l’endemà Catalunya votarà sense cap més pròrroga possible.