Els ciutadans del Baix Penedès es veuen obligats a utilitzar el transport privat per poder moure’s per dins de la comarca o per desplaçar-se cap Tarragona. Tant a la comarca com en tota la província hi ha hagut en els últims anys un gran creixement demogràfic, el qual ha anat lligat a una proliferació de serveis tals com hospitals, centres comercials, universitats… Les xarxes de transport, en canvi, no han gaudit de cap millora: no s’ha millorat el sistema de transport públic (ni la xarxa comarcal ni les connexions Baix Penedès – Tarragonès), ni hi ha hagut una millora substancial de les carreteres. Mentre les administracions estatals fan una crida als ciutadans per tal que utilitzin més el transport públic i menys el transport privat, els baix penedesencs pateixen la manca d’una estructura eficient de transport públic que els permeti cobrir les seves necessitats diàries.

La xarxa de transport públic del Baix Penedès es basa en les línies de bus per poder moure’s dins de la comarca, i en les línies de tren a l’hora de comunicar-se tant amb l’Àrea Metropolitana de Tarragona com amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Així, el principal problema és la manca d’una estructura eficient que permeti a l’usuari desplaçar-se a qualsevol punt del territori amb una comoditat semblant a la d’utilitzar el transport privat. La poca freqüència de pas, la durada dels trajectes i la mala combinació horària entre les diverses línies de bus i tren, serien els principals mals de la xarxa de transport públic baix penedesenca. És per això que el transport més habitual per moure’s dins de la comarca i per desplaçar-se fora, ja sigui per treballar o dur a terme l’activitat diària, és, quasi per obligació, el vehicle privat. Segons un estudi de la Cambra de Comerç de Tarragona, a les comarques de Tarragona es registren 6 milions de desplaçaments en transport privat cada setmana, per només uns 600.000 en transport públic. El transport públic, doncs, només s’utilitza en 6 de cada 100 casos.

Via fèrria
A la comarca i conflueixen dues línies de tren de rodalies, la R4 que passa per l’interior i que té parada a l’Arboç, El Vendrell i Sant Vicenç de Calders, i la línia de la costa R2 amb estacions a Cunit, Calafell, Segur de Calafell i de nou Sant Vicenç de Calders. En aquesta darrera es duen a terme els transbords entre aquestes dues línies de rodalies de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i les línies de mitja distància de la xarxa ferroviària de Tarragona. Val a dir que la línia de la costa gaudeix d’una freqüència mitjana de trens de cada mitja hora, amb connexió amb Tarragona amb només una espera de 10 a 20 minuts en el transbord. Això significa que desplaçar-se amb tren des d’un d’aquests pobles costaners a la capital de província és relativament igual de còmode i pràctic que si s’escull utilitzar el vehicle privat: un viatge de 45 minuts en tren enfront d’un viatge de 30 minuts amb cotxe. El cas de la línia de costa, però, és una gran excepció si la comparem amb la resta de serveis de transport públic. La línia interior de rodalies té una freqüència de pas d’un tren a l’hora, a la vegada que a causa de la combinació horària per fer el trajecte Vendrell – Tarragona, amb transbord i espera a l’estació de Sant Vicenç, es necessita una mica més d’1 hora al llarg del matí. Amb cotxe només es trigaria 30 minuts.

Servei d’autobusos
El transport públic que, teòricament, vertebra els municipis de la comarca és el servei de busos. A la pràctica aquest servei és deficient pel que fa a freqüència de pas, en la connexió entre pobles i en el temps del trajecte. Cada dia laborable hi ha servei des de les 7 del matí fins a les 9 del vespre, sense cap servei de bus nocturn. La xarxa té una estructura centralista, que no està pensada per moure’s entre els pobles sinó únicament per desplaçar-se cap a, o tornar de, la capital.

Així per cada poble hi passen una mitjana de 9 busos al dia, tots amb origen i arribada al Vendrell i a l’hospital Comarcal, si bé al no fer sempre el mateix recorregut desplaçar-se per l’interior de la comarca pot resultar força dificultós. Per exemple, si una persona que viu a Llorenç que treballa a la tarda hagués d’anar a veure un familiar que viu a Sant Jaume només podria agafar el bus de les 8 del matí, però no podria tornar fins a dos quarts de 12 del migdia. Un matí sencer per fer un petit encàrrec.

L’estructura centralista de la xarxa no només redueix el número de trajectes disponibles entre els pobles d’una mateixa línia (el cas de Llorenç i Sant Jaume), sinó que comporta importants dèficits en la vertebració del territori. Als pobles costaners de Calafell i Cunit, a la vegada que els municipis de l’Arboç, Bellvei i Bonastre, necessiten desplaçar-se fins al Vendrell (amb bus o amb tren) per poder comunicar-se amb la resta de pobles de l’interior de la comarca. Cal tenir en compte que a l’Arboç hi ha el CAP en el qual els veïns de Banyeres, Llorenç i Sant Jaume s’han de dirigir per portar els fills al pediatre. Tenint en compte que només hi ha dos busos al dia entre aquests pobles, el nen/a malalt i el seu acompanyant s’haurien de desplaçar amb bus fins al Vendrell i un cop allà l’opció més ràpida seria agafar un tren fins l’Arboç. I tot, tenint en compte que el bus arriba al voltant de 10 – 20 minuts després que el tren ja hagi marxat cap a l’Arboç i obliga a l’usuari a esperar-se al voltant de tres quart d’hora. En total, una hora de viatge per a un trajecte de 10 minuts en cotxe particular. Altrament, però, pitjor és el cas de Masllorenç, amb un bus que connecta amb la Bisbal els dilluns, dimecres i divendres, i el Montmell, amb dos busos els mateixos tres dies de la setmana.

Més temps
En els serveis de transport públic el temps de trajecte acostuma a ser lleugerament superior que en els trajectes en vehicle propi, però en el cas del Baix Penedès ens trobem que la meitat del busos que passen per cada poble arriben a tardar el doble i fins i tot el triple que agafant el cotxe. Així, pots anar 9 cops al dia de Banyeres del Penedès al Vendrell, però hauràs de tenir en compte que 6 d’aquests trajectes fan un petit tour per la comarca de 40 minuts. El mateix és el cas de Santa Oliva, població que es troba a 10 minuts de la capital però que dues vegades cada matí i dues més cada tarda són necessaris 50 minuts per completar el trajecte. El dèficit és important perquè obliga a molts penedesencs a desplaçar-se per la comarca amb vehicle privat, i dificulta el dia a dia d’aquells els quals no en disposen de propi.

El bus també es pot utilitzar per sortir fora de la comarca i anar fins a Tarragona. La connexió de capital a capital no és excessiva però pot cobrir les necessitats bàsiques dels usuaris. Amb una freqüència de pas d’1 bus cada hora i un trajecte d’entre 50 minuts i 1 hora (en cotxe el trajecte és d’entre 30 i 45 minuts, segons el trànsit), per anar del Vendrell a Tarragona als matins és millor utilitzar la línia de busos que el tren (que té un trajecte de més d’una hora), però a la tarda ambdós tipus de transports ofereixen un servei semblant. El problema està, igual que en el cas de la xarxa comarcal de busos, quan no es viu al Vendrell sinó en un dels pobles veïns. La combinació horària dels busos comarcals amb els busos que van cap a Tarragona és molt dolenta: exceptuant el primer bus del dia, l’arribada dels busos comarcals sempre és entre 5 i 15 minuts més tard que l’hora de sortida del bus que va cap a Tarragona. Així, a les incomoditats dels horaris de les línies de bus dels pobles de l’interior (els de la costa disposen de línia de tren) se li ha d’afegir 1 hora d’espera al Vendrell, més la gairebé hora sencera del viatge Vendrell – Tarragona. Un cas pràctic: si una persona treballa o estudia a Tarragona i inicia la jornada a les 9 del matí, i resulta que viu a Banyeres del Penedès, ha d’agafar el primer bus del dia, a les 7.10 del matí, fer un trajecte de 30 minuts (en cotxe privat li suposaria la meitat del temps), al Vendrell i, un cop allà, agafar el bus direcció a Tarragona a les 7.50 i arribar a la capital a les 8.45. Un viatge de 1 hora i 50 minuts amb bus (sense tenir en compte que a la ciutat potser necessitarà agafar un bus interurbà) per a un trajecte que, amb vehicle privat, li suposaria només 45 minuts.