La nova caixa suspèn el ‘test d’estrès’
El grup Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa no ha superat el test d’estrès realitzat pel Comitè Europeu de Supervisors Bancaris (CEBS) al conjunt d’entitats financeres del continent. En el pitjor dels escenaris econòmics contemplats per l’estudi (un supòsit amb un només un 1% de probabilitat d’ocórrer) el grup necessitaria per afrontar-ho amb garanties una injecció de capital de 1.032 M€. El supòsit contempla una recessió econòmica dràstica (deute soberana), que contemplen reduccions dels preus dels immobles fins al 28% i del sòl del 60%. Aquest és precisament un dels factors que més ha penalitzat el grup, donada la seva important cartera d’immobles, procedent sobretot de Caixa Catalunya. Fonts del grup asseguren que, en primer lloc, el propi projecte de fusió (tutelat pel Banc d’Espanya) ja contempla accions per reconduir de forma eficient la gestió immobilària del grup financer. Entre les mesures que es contemplen per capitalitzar aquests 1.032 M€ passen per ampliar capital d’acord amb la nova Llei de caixes, la venda d’accions de cartera industrial del grup o bé vendre actius patrimonials i passar-los a opció de lloguer. Una altra opció seria recórrer de nou al FROB (Fons de Reorganització d’Ordenació Bancària), alternativa descartada pel seu alt cost.
Pel que fa al conjunt de l’estudi, cal destacar que Espanya hi va incloure el 95% de les entitats financeres del país, molt per sobre del 50% (mínim exigit) al que alguns països s’hi van acollir, quedant fora de l’estudi moltes entitats de l’espectre europeu. Pel que fa a Espanya, tots els bancs superen el test d’estrès, és a dir mantindrien un nivell mínim de capital de primera qualitat a l’escenari econòmic més advers, així com la gran majoria de les caixes d’estalvis, exceptuant quatre grups de caixes i la cordovesa CajaSur, que requeririen aportacions addicionals de capital que sumarien 2.043 milions de forma conjunta. També requeririen injeccions de capital Unimm (270 milions d’euros), Banca Cívica (406 milions d’euros), CajaSur (208 milions d’euros) i Caja Duero i Caja España (127 milions d’euros).
Per demostrar la seva solvència i la fortalesa del seu capital, les entitats han d’exhibir una proporció Tier 1 (que engloba el seu nivell de capital, més reserves i més preferents) superior al 6% en l’escenari més advers dels contemplats. Santander mantindria la proporció Tier 1 de capital en el 10% en el pitjor dels escenaris, mentre que BBVA, que parteix d’una proporció del 9,4%, reduiria en només una dècima aquest percentatge en el pitjor dels escenaris.
El tercer classificat dels bancs espanyols és el Popular, que passaria d’un Tier 1 del 9,1% registrat el 31 de desembre de 2009 al 7% en el pitjor dels casos, mentre que Banc Sabadell registraria un empitjorament del seu Tier 1 del 9% registrat el 2009 al 7,2%.
Per altra banda, Bankinter patiria un retrocés del 7,5% al 6,8% en el seu Tier 1; Banca March registraria menys d’un punt de caiguda del seu Tier 1, exhibint una proporció del 19%, i Guipuzcoano passaria del 9,1% al 6,1%.
Darrere se situa Banco Pastor, que aconsegueix un aprovat just amb un Tier 1 del 6% al pitjor escenari de 2011, davant el 10,5% registrat a finals de 2009. Quant a les caixes d’estalvis que ‘suspenen’ les proves de resistència, el grup conformat per les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa rebaixaria el seu Tier 1 del 6,6% el 2009 al 3,9%. Unimm, grup de caixes conformada per les de Sabadell, Terrassa i Manlleu, reduiria el seu Tier 1 del 7,2% el 2009 al 4,5%.
El grup constituït per Caja Duero i Caja Espanya reduiria el seu Tier 1 del 8,6% el 2009 al 5,6%. Banca Cívica (Caja Navarra, Cajacanarias i Caja Burgos) passaria d’un Tier 1 del 9,6% el 2009 al 4,7% al pitjor escenari de la prova de resistència. Per la seva part, CajaSur, sotmesa als exàmens d’esforç abans de la seva adjudicació a BBK, elevaria la seva proporció de l’1,8% a finals de 2009 al 4,3% a l’escenari més advers.
Quant a la resta de caixes d’estalvis que superen els test d’estrès, el SIP liderat per Caja Madrid i Bancaja situaria el seu Tier 1 en el 6,3% al pitjor escenari. La Caixa, la primera caixa d’estalvis espanyola, situaria el seu Tier 1 en el 7,7%. El grup format per CAM, Cajastur, Caja Extremadura i Caja Cantabria situaria el seu Tier 1 en el 7,8%.
Les caixes gallegues (Caixa Galicia i Caixanova) el situarien en el 7,2% a l’escenari més complex de 2011, mentre que el grup constituït per les caixes de Múrcia, Penedès, Sa Nostra i Granada, situaria la seva proporció de capital de primera qualitat en el 7%. L’aragonesa Ibercaja situaria el seu Tier 1 en el 6,7%; la malaguenya Unicaja registraria una proporció de capital del 9%, i el grup format per Cajasol i Caja Guadalajara aconseguiria un aprovat just amb un 6%.
BBK passaria del 14,6% al tancament de 2009 al 14,1%, mentre la Kutxa aconseguiria un 10,6%.
Metodologia
La metodologia aplicada en les proves d’estrès que Europa ha sotmès a les 91 principals entitats bancàries del continent contempla als seus escenaris d’esforç una contracció mitjana del 3% de l’activitat econòmica en el període 2010-11 i una caiguda borsària del 20% anual, que assoliria el 36% en dos anys, així com pujades en els tipus d’interès interbancaris a curt i llarg termini.
Les proves d’esforç preveuen un escenari de referència en el qual es compleixen les actuals previsions macroeconòmiques i s’assumeix un descens anual del 10% als mercats de valors, fins a un descens acumulat a les borses del 19%. No obstant això, l’escenari advers aplicat pel Comitè Europeu de Supervisors Bancaris (CEBS) assumeix que el PIB europeu patirà una caiguda mitjana del 3% entre 2010 i 2011, mentre que preveu una caiguda del 20% anual als mercats de valors, que assoliria el 36% en dos anys, així com un retall de quatre esglaons en l’arqueig de les titulacions.
Així mateix, aquest escenari preveu una pujada dels interessos a curt i llarg termini en l’interbancari, en 125 i 75 punts bàsics, respectivament.
D’altra banda, l’examen a la banca europea contempla un tercer escenari en el qual a l’escenari advers se li afegeix l’impacte vinculat al risc del deute sobirà, al qual aplica diferents descomptes en relació amb el seu preu a finals de 2009.



