Jaume Nolla
Periodista

D’ençà que vaig decidir dedicar-me a aquest ofici tristíssim de la “canallesca” (entre altres coses, perquè probablement no sóc bo per a res més), vaig cometre l’error de no arrecerar-me mai a cap mena de partit polític, perquè, santa innocència!, volia conservar dignitat i objectivitat a parts iguals.

El resultat, després d’uns quants anys d’ofici és: treballs infectes cobrant quatre xavos amb el perill que si critiques els que manen, siguin d’un color o d’un altre, et surtin enemics que et destruiran tant aviat com et quedis sense feina. A més, no tindràs mai padrins que et puguin dur fins a alguna menjadora, en la qual es treballi poc, es cobri molt i tinguis bons àpats i vacances pel cost baixíssim de fer la gara-gara al capitost de torn.

L’avantatge: mentre algú t’ofereix una tribuna per escriure o per parlar, com que no tens el cul llogat, pots dir el que vulguis, i mentre hi hagi llibertat d’expressió (un miratge de proporcions cada cop més grans) la consciència tranquil·la et deix dormir a les nits.

Un refrany molt antic, diu: “en temps de farsa, el corb diu negra a la garsa!”.

I la farsa ja fa temps que ha començat: partits nacionalistes que no ho volen ser gaire, no fos cas que perdessin alguna quota de poder a Madrid; partits que volen treure draps bruts d’altres partits i no veuen que ells mateixos van empastifats fins a les orelles; partits psicòtics que fa dos anys deien que votarien diferent del seu soci espanyol al Congrés, i en canvi a l’hora de la veritat, les cagarrines sobreïxen; partits independentistes que fa 7 anys que governen i ara, just abans de les eleccions, se’n recorden que són independentistes; ecologistes de saló que quan la natura se’ls gira en contra, perden els papers… I amb aquest panorama encara troben estrany que el poble senti “desafecció” per la política.

Algun dia, el poble se n’atiparà de debò i comprarà una escopeta per matar ocellots… Mentrestant, aprofiteu les vacances, perquè al setembre, el corbs tornaran a emprendre el vol.