Si ho volguessin fer expressament no ho farien millor. Tal vegada no és mala fe, sinó només oblit o desídia: però l’efecte és el mateix. Les retallades anunciades pel ministre Blanco en les infraestructures a Tarragona, en concret en les obres de l’A-27, han estat la gota que ha fet vessar el vas de la paciència de la societat tarragonina. El govern Zapatero, que durant anys va negar la crisi, ha agafat ara les tisores amb la passió dels conversos i està disposat a tallar i retallar el que faci falta i fins on faci falta. I al costat d’infraestructures que segurament poden esperar millors temps, una de les que ha caigut és l’autovia Tarragona-Montblanc que tots els tarragonins tenen present com una de les més antigues i necessàries entre les pendents. Segurament per al senyor Blanco les obres de Valls a Montblanc són només una anècdota i una línia més en la llarga llista de retallades en les inversions en infraestructures a tot l’Estat. Però els tarragonins, acostumats a suportar els inconvenients i les limitacions d’una de les carreteres amb més tràfic de l’Estat, saben que l’A-27 és vital per al seu futur i no entenen, ni poden acceptar, que aquesta obra que porta més de 30 anys de retard, caigui a les primeres de canvi. Com tampoc entenen ni poden acceptar que un diputat de la majoria que dóna suport al govern i que representa a tota Tarragona (encara que sigui de Reus) ens hagi volgut vendre que encara podem estar contents.

Males notícies que arriben de Madrid i altres que arriben de Barcelona i de Tarragona. Perquè l’agressió del govern de Madrid es complementarà aquesta setmana amb la que arribarà del Parlament: dimecres es consumarà l’aprovació de la Llei de vegueries en la qual Tarragona deixa de ser la capital del territori (per passar a ser ‘Seu Institucional del Consell de Vegueria’) i aquest passarà a dir-se Camp de Tarragona. El clam unànime de la societat tarragonina, en forma de més de cinc mil al·legacions, va ser menystingut i en un temps rècord el conseller Ausàs haurà imposat la seva visió d’una Catalunya organitzada en 7 vegueries, fins i tot per damunt de la recent sentència del Tribunal Constitucional. I a Tarragona hem sabut el que molts ja ens temíem: que la gestió de Caixa Tarragona en els darrers temps ha portat l’entitat a una situació molt delicada (tot i que els principals gestors ja s’han assegurat que la seva jubilació sigui ben llustrosa) i que el ‘nuvi’ que es va elegir per a la fusió (més aviat absorció), Caixa Catalunya, no està en gaire millor estat.
Ofegats per la política i l’economia, no ens deixem ofegar pel pessimisme. Aquesta és una terra de gent valuosa i treballadora i ens en sortirem: vindran temps millors i Tarragona i Catalunya tornaran a ser riques i plenes. I tampoc ens deixem ofegar per la calor: aquest mes d’agost agafem noves energies per tornar amb més força de cara a un curs que s’albira ple d’incerteses però també d’oportunitats. Bones vacances!