Finalment el Parlament de Catalunya votarà la Llei de Vegueries en la sessió prevista pels dies 28 i 29 de juliol, l’última abans de l’aturada parlamentària del mes d’agost. L’endarreriment de la votació, que el conseller Ausàs tenia intenció que es produís aquesta setmana, s’ha decidit després que les formacions de CiU i PP sol·licitessin un ajornament de l’aprvació de la llei davant de les limitacions que imposa el Tribunal Constitucional en la seva aplicació, confirmades també pel recent dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Tot i així, el govern tripartit continua amb la seva idea d’aprovar la Llei aquest estiu, a l’espera de poder solventar els problemes ‘legals’ amb el Constiticional a través d’una modificació de la llei orgànica corresponent que permeti a la Generalitat tenir competències sobre la divisió territorial de Catalunya.

Un cop entri en vigor (presumiblement després de l’aprovació gràcies als vots favorables de PSC, ERC i ICV), la intenció de l’executiu català és, en una primera fase, substituir les diputacions de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona per quatre ‘Consells de Vegueries’. La segona fase, però, la que contempla de divisió de les quatre províncies en set vegueries, serà més complicada d’aplicar, ja que la recent sentència del Tribunal Constitucional impedeix a la Generalitat canviar els límits territorials de les actuals províncies, deixant-ho en mans de les competències estatals. Només un canvi en la Llei Orgànica corresponent, tal i com va apuntar també el Consell de Garanties Estatutàries la setmana passada, ho faria viable.
La cambra catalana aprovarà doncs a finals de mes una llei esquitxada permanentment per la polèmica, ja que no ha gaudit d’un consens majoritari entre les forces polítiques del país i ha provocat fins i tot enfrontaments territorials en algunes zones de Catalunya. Sigui com sigui, la Llei arriba al Parlament condicionada per la recent sentència del Tribunal Constitucional en referència als articles 90 i 91 de l’Estatut d’Autonomia, precisament els que fan referència a la denominació dels diferents àmbits territorials de Catalunya en vegueries.

Si bé el Constitucional no es pronuncia en contra de les vegueries i els Consells de Vegueries (ens que substituirien les actuals diputacions), el Constitucional només contempla dos possibles escenaris: que les vegueries es constitueixin com a una nova administració local i per tant convisquin amb les actuals províncies (fet que suposaria una duplicitat d’administracions que el govern català no contempla), o bé que les vegueries passin a ocupar el lloc de les províncies només en l’exclusiu cas que els límits geogràfics de les vegueries coincideixin amb els de les actuals províncies.
En qualsevol cas, el Tribunal Constitucional deixa molt clar en la seva sentència, en contra de les aspiracions de la Generalitat, que ‘correspondrà a la legislació de l’Estat determinar la composició de les vegueries i la modalitat d’elecció dels seus membres’, així com regular ‘les seves competències en l’ordre local d’acord amb la normativa bàsica estatal’. Al mateix temps, el Constitucional recorda que qualsevol alteració dels límits provincials o de creació i modificació de les províncies és competència de l’Estat i que ‘de cap manera està a l’abast del legislador autonòmic’
En un mateix sentit es va pronunciar el Consell de Garanties Estatutàries la setmana passada. En el seu dictamen, l’organisme donava el vist-i-plau a la majoria del projecte de Llei redactat per la Conselleria d’Administracions Públiques de la Generalitat, si bé qualificava com a inviables les aspiracions del tripartit de substituir les actuals quatre províncies catalanes per un total de set vegueries, ja que seria un procediment inconstitucional.