L’estrena mundial de la integral per a violoncel i piano de Pau Casals, fins ara inèdita, ha anat a càrrec del violoncel·lista Lluís Claret. Aquest músic andorrà, fill de pares catalans exiliats, ha tingut grans professors com Maurice Gendron i Enric Casals (germà de Pau Casals), ha guanyat els primers premis del Concurs Casals (1976) i Rostropòvitx (1977), i ha estat convidat per orquestres de prestigi, com la National Symphonie de Washington i la Filharmònica txeca. A la vegada és professor de l’ESMUC i dóna classes magistrals arreu del món. Claret ha estat l’encarregat d’iniciar el 30è Festival Internacional de Música Pau Casals, al Vendrell, juntament amb el pianista Gerard Pastor i els Violoncel·listes de Barcelona.

Què significa per a vostè ser el primer violoncel·lista en tocar la integral per a violoncel i piano de Pau Casals?
És un gran honor, un gran privilegi i una manera d’agrair al mestre Casals tot el que ens ha donat.

Com van arribar a les seves mans aquestes peces?
Aquestes peces de Pau Casals ni jo mateix sabia que existissin. La Fundació Pau Casals es va posar en contacte amb mi ja fa uns mesos perquè la Marta Casals (viuda de Pau Casals, i vicepresidenta de la Fundació) volia sentir-les per saber si eren publicables.

Quina importància tenen dins de l’obra de Pau Casals?
En aquestes 5 peces, Pastoral, Rêverie, Full d’àlbum, Romança i Poème, en les quals respectem l’ordre cronològic, es veu tota la progressió i evolució en la seva mentalitat com a compositor. Són unes peces que Casals va escriure quan era molt jove. En la primera que toquem, la Pastoral, Casals encara no tenia ni 20 anys però ja hi trobem un treball harmònic interessant, i l’última, Poème, és molt moderna, amb molts cromatismes i molt romanticisme en l’harmonia.

Quina va ser la seva relació amb el músic vendrellenc?
La meva relació amb Pau Casals em ve de petit. La meva primera visita al mestre va ser quan feia pocs mesos que jo tocava el violoncel. Des de llavors, a l’estiu anàvem amb els pares a escoltar el Festival de Prades. També havíem anat a casa seva, una casa molt petita que s’omplia de gent, quatre privilegiats que podíem escoltar els assajos.

Enguany és el setè any que participa en el Festival Internacional de Música Pau Casals, a la vegada que també ha participat en d’altres cicles de concerts de l’Auditori Pau Casals.
Aquest és un auditori especial per la relació que té amb Casals, a la vegada que per la relació que jo mateix tinc amb en Juli Grandia, que és l’ànima d’aquest auditori (Juli Grandia és el director del Festival). I també pel fet que el Festival segueix girant molt al voltant del violoncel.

En la segona part del concert toquen la Sardana per a orquestra de violoncels amb els Violoncel·listes de Barcelona. Per què aquesta peça?
La sardana per a violoncels, escrita l’any 1927, es toca molt poc. Jo no recordo haver-la sentida mai. És una obra musicalment molt interessant, molt moderna, i també molt polifònica. En un moment fins hi tot hi ha una cacofonia on apareix el toc de gralles de quan pugen els castells perquè són les festes de Sant Fèlix (de Vilafranca del Penedès).