La sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya ha estat considerada majoritàriament per la societat catalana com una agressió contra la qual cal manifestar-se, i així ho farà el proper dissabte a Barcelona. Segurament no és aquesta una bona època per aconseguir un èxit massiu, com esperen els organitzadors, en mig del període estiuenc i amb un descontent generalitzat de la població contra una classe política que és en gran part responsable del cul de sac que s’ha creat. Però més enllà de partidismes i conformismes cal, en aquesta hora històrica i tal com diu el venerable cant, tornar a aixecar una senyera que ens faci més triomfants.
Curiosament, fins i tot els desgavells més grans, com és en aquest cas la sentència de l’Estatut, poden tenir alguna cosa de positiva. Ens referim a la proposta de Llei de Vegueries que contra els desitjos d’una part important de la població, la tarragonina particularment, el govern Tripartit ha tirat endavant i que sembla que vol aprovar a corre-cuita en aquest convuls final de legislatura. Són molts els juristes, entre ells els del propi Parlament de Catalunya, que consideren que amb la dita sentència han quedat tocades algunes lleis ja aprovades i d’altres que encara estan en procés d’aprovació. Si amb les primeres caldrà entrar en un procés de revisió, amb les que encara no han estat aprovades, com és el cas de la de Vegueries, la prudència indica que aquesta revisió s’hauria de fer prèvia la seva aprovació, per evitar els possibles recursos d’inconstitucionalitat que se’n poguessin derivar en el seu desplegament. Però això implicaria un retard que a aquestes alçades probablement suposaria que no hi hauria temps de dur a terme aquesta revisió abans que el president de la Generalitat dissolgui el Parlament  per convocar les eleccions de la propera tardor. Què farà doncs l’inefable conseller Ausàs, principal responsable del projecte, i la majoria parlamentària del Tripartit que li dona suport?
Les apostes estan obertes. Els tarragonins optimistes pensen que finalment no hi mal que bé no vingui i que, ves per on, tal vegada el Tribunal Constitucional hagi salvat en el darrer minut del partit la capitalitat i el nom de Tarragona. Els pessimistes, en canvi, pensen que les coses sempre són susceptibles d’empitjorar i que a l’agressió de l’Estat espanyol, els tarragonins hauran de sumar l’agressió del govern Tripartit. Cal no oblidar, en aquest sentit, que l’origen de l’agressió i el menyspreu contra les al·legacions tarragonines prové d’una conselleria d’ERC, partit que ja ha anunciat que no pensa acatar la resolució contra l’Estatut. Tal vegada aquest no acatament suposi en la pràctica que tirarà endavant amb l’aprovació del projecte de Llei tal com està i doncs que en aquest estiu de convulsions polítiques els tarragonins no rebrem solament una tassa sinó dues: la solució la sabrem ben aviat.