Xavier Sabaté
Delegat Territorial del Govern a Tarragona
De vegades només cal mirar els gestos més quotidians per saber el fons de la qüestió. Ho dic perquè tot i que a hores d’ara encara no coneixem el text complet de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, tots sabem com han anat les coses aquests quatre anys de calvari de la nostra llei màxima. I, sobretot, com ha acabat.
Com han anat les coses ja se sap: el PP el va impugnar i en va fer campanya indigna per tota Espanya amb anuncis pagats plens de mentides i demonitzant Catalunya per treure profit electoral, recusant magistrats d’un Tribunal que tenia i té un bon grapat de membres amb el seu mandat caducat.
I com ha acabat la comèdia encara és més penós: amb la presidenta del Tribunal negociant un per un amb cada magistrat per mirar de contentar-los a tots una mica i aconseguir d’aquesta manera que sortís com fos una sentència sobre la principal llei de Catalunya.
Vinc dient aquests dies que  ha estat aquest un acte d’una gran miopia perquè el fet de buscar un cert grau de satisfacció entre els membres del Constitucional els ha impedit veure més lluny en el temps i en l’espai perquè no han tingut en compte ni la història de Catalunya i d’Espanya ni el futur de la nostra nació ni el de l’Estat espanyol.
Ha estat, doncs, una mirada molt conjuntural sobre un problema secular com és i ha estat el de l’encaix de Catalunya en una Espanya que no té altra sortida que la federal si vol tenir futur. És a dir, reconeixent la personalitat i les lleis màximes que les seves nacions i regions decideixin de comú acord. I aquest…

Llegir text complert