Una crida a la revolució d’esquerres. Així es podria definir el missatge que el veterà pallasso i bufó Leo Bassi va traslladar al públic que el passat dimecres es va reunir a la Plaça dels Sedassos de Tarragona per inaugurar l’edició d’enguany del festival  ‘Cultura de Carrer’. En aquesta ocasió, el controvertit còmic va traslladar a l’auditori les seves idees polítiques i va reclamar la necessitat de començar una revolució artística. Això sí, un cop acabat l’espectacle –barreja de missatges polítics, provocació i records familiars– Bassi va posar-se a vendre exemplars del seu darrer llibre, on es recullen les idees que han servit per bastir ‘Utopía’, pel mòdic preu de vint euros. Com afirma el pallasso blanc, les idees poden canviar una vida i, en el cas de Bassi, es poden adquirir passant per caixa.
“Si els polítics es posen a fer de pallassos, a nosaltres no ens queda més remei que fer de polítics. Pitjor no ho podem fer”, així de contundent es mostrava l’histriònic bufó Leo Bassi, que el passat dimecres va presentar a Tarragona el seu darrer espectacle, Utopía, davant del públic tarragoní que vam gaudir amb els arguments i històries del polèmic còmic d’origen italià. En aquesta ocasió, Bassi va adaptar el seu discurs a la delicada situació econòmica i, partint d’una exposició central sobre els moviments ideològics, va endinsar-se fins als records familiars per parlar de la necessitat de recórrer a l’art i lluitar contra el conformisme. Lluny d’aliar-se en estratègiques escatològiques com en altres ocasions –de ben segur el lector recordarà Bassi per les seves tendències coprofàgiques– en aquesta ocasió, el còmic va transformar-se en el pallasso blanc dels seus ancestres per denunciar la falta de màgia de la societat actual. Vestit amb el mateix barret blanc que va acollir el cap del seu avi, Bassi va fer riure, va emocionar al públic de la plaça dels Sedassos amb un discurs basat en la força de la utopia i el valor de l’art. El viatge del veterà artista italià va dur-nos de les primeres pintures rupestres al  golf, de la Primera Guerra Mundial als records familiars, per acabar amb un final apoteòsic que cridava a la revolució. Tot gairebé perfecte, fins que el pallasso blanc va oferir-nos el seu llibre. Quan encara ens ressonaven a les orelles els seus missatges contra el consumisme, alguns adquirien la nova Bíblia pel mòdic preu de vint euros, demostrant que, al cap i a la fi, els somnis també poden pagar-se al comptat.