Mempo  
Artista
Avui més que mai l’art ha de ser coherent amb les actituds solidàries i contribuir a la recuperació dels valors i de l’ètica desapareguda en les darreres èpoques.
Arrastrem encara tot el negativisme del lema dels vuitanta  “en l’art tot val”, on es donava  prioritat a la “validesa” per sobre de la “qualitat”, amb l’ajut d’elucubracions filosòfiques.   
¿Qui no ha vist per exemple un quadre acompanyat d’un títol encara més  incomprensible que el mateix quadre? Com a norma general el títol és d’una composició gramatical molt rebuscada i sovint  expressat en un altre idioma, generalment en francès per la seva elegància en la pronúncia. A més en moltes ocasions no succeeix només en un sol quadre sinó que el conjunt de l’obra exposada és acompanyat d’aquestes elucubracions filosòfiques amb l’única finalitat de dotar d’una certa  importància allò que ens mostren.
L’art ha patit molt amb aquest lema, durant molts anys i són moltes les boques que s’han mantingut callades per por a ser apartades del grup. Era millor callar i aplaudir.
El lema “En l’art tot val” no es basa en cap estructura sòlida i no segueix cap normativa artística. El que sí s’aconsegueix és un  propòsit, que el ritme de producció sobrepassi al de la demanda, convertint l’Art en un gran negoci, un monopoli per a la nova creació de galeries, fires d’art, agrupacions, inversions, etc., que a través del màrqueting dóna sortida als que denominen “nous creadors”. Són tan innovadores les creacions d’aquests nous creadors que fins i tot a ARCO molts van confondre l’equip de neteja d’una empleada amb una innovació creadora.
En els darrers temps i amb l’aparició de les noves tecnologies aplicades a un art sense coherència ni fonaments s’està creant el que jo denomino “desordre ètic”.
Segons el meu punt de vista cal de retornar als valors qualitatius de l’estètica, la noblesa i la bellesa de l’art, posats  en qüestió i separats de l’ètica en els anys noranta. L’art gaudeix d’una dimensió espiritual i cultural pròpia que s’ha de distanciar de la industrialització promoguda des del capitalisme com un producte “consumista” i “negociador”, per recuperar l’ètica que estructura i congrega la nostra societat, una societat cada cop més allunyada de l’art per l’engany de les darreres dècades.