Lluís Badia
Advocat
En la darrera reunió del països més poderosos, sembla que seguint la línia oberta pels Estats Units, s’han buscat vies de control al sistema financer, que suposin que no tornem a caure en l’esvoranc  que ha suposat la crisi financera internacional i tot el que ha seguit a la mateixa, especialment pel que fa al retall de l’Estat de Benestar.
Avui ningú discuteix la gravetat, per manca de liquiditat, que té el món del diner, però sembla complicat trobar mesures de control si aquestes no són fruit d’una dinàmica internacional, malgrat tot, el que si sembla viable és la trobada d’uns punts mínims que permetin, almenys, avançar cap a unes fórmules que frenin l’arribada de moments com els superats en una primera etapa.
No obstant les bones intencions, la realitat és que no existeix una unanimitat internacional per trobar camins plegats a l’hora de dissenyar un model que freni l’especulació de les entitats financeres, que dissenyi la intervenció per part dels estats respecte als préstecs fets al sector bancari, el control de les agències de qualificació de deute, fonamentals per la seriositat d’un món avui posat greument en dubte, o inclusiu els conflictes d’interessos latents, un nou marc de riscos a l’hora de fer noves operacions, etc. que haurien de constituir la base del nou funcionament del sector financer.
A petita escala, microeconòmica, el tema segueix sent vital i urgent, doncs, a part dels grans discursos, l’evidència és que el crèdit segueix sense arribar a la petita empresa i als autònoms, amb tot el que suposa “un mercat sense entitats financeres”, on l’especulació i els negocis marginals “foscos” s’instal·len sense control, per tant, sembla irrenunciable exigir actuacions que es puguin valorar tangiblement, a part de les bones intencions mediàtiques dels que “més manen”.
Les petites solucions són poques, per la gravetat de la situació, i aquesta evidència suposa la frenada de l’economia real, amb unes perspectives complicades si no s’és capaç, des dels governs de torn, de fixar uns mínims, complementaris a les grans decisions, per donar respostes a les mancances que qualsevol iniciativa empresarial té avui plantejada. Estan bé els anuncis dels màxims líders globals, però no estaria de més veure que fan els poders més propers, amb problemes també econòmics de supervivència, però que resulten bàsics per trobar “mesures terrenals vitals”.