Joan Aregio, després de 16 anys com a regidor a l’ajuntament de Tarragona i com a darrer cap de llista de CiU a les eleccions municipals de 2007, ha decidit renunciar al seu somni de ser alcalde de Tarragona i dóna via lliure a una nova generació al capdavant de la formació nacionalista. Per primera vegada, CiU presentarà una candidata per portar les regnes del consistori de la capital tarragonina. Es tracta de Victòria Forns, política independent i regidora per CiU en aquesta legislatura. Parlem amb tots dos a la plaça de la Font, amb l’edifici del Palau Municipal com a testimoni.

Joan, feia temps que tenies presa aquesta decisió?
Joan Aregio: Fa mesos que la tinc decidida però, perquè aquestes coses surtin bé, requereixen una mica de temps. Ara és un bon moment perquè queda un any per a les eleccions. No es pot fer tres anys abans, perquè la legislatura es fa molt complexa per al nou candidat.

I per què la Victòria?
J.A.: Amb ella m’ha passat com li passava a Miquel Àngel, que només veient un tros de marbre ja s’imaginava si podia sortir una obra com el David o La Pietat. Crec que aquesta peça de marbre és la Victòria, que té un gran potencial.

Victòria, com es reacciona davant d’aquestes declaracions?
Victòria Forns: Sempre afalaga. Aquesta decisió ja fa temps que la portem meditant. Amb el Joan hem treballat sempre junts i ens ha anat bé. Ell ha fet una gran tasca. Jo sempre he confiat en ell i ara li havia de respondre a la confiança que diposita en mi. Sóc una persona molt fidel en tots els àmbits de la meva vida i crec que el Joan ha fet una gran feina. Òbviament, vaig tenir dubtes que vaig compartir amb ell i si finalment vaig dir que sí es perquè la decisió la vam prendre junts. Sé quins aspectes he de treballar més per millorar i alhora sé que ell estarà al meu costat per ajudar-me.
J.A: Vull afegir que ara que ja hem fet públic aquesta decisió, és hora de passar pàgina. A partir d’ara: Victòria Forns és la candidata de CIU.

Què ha passat pel cap del Joan Aregio per arribar a donar aquest pas?
J.A.: Vàries coses. Primer que quan acabi aquesta legislatura ja portaré 16 anys a l’ajuntament. Vaig entrar amb 34 i crec que li he donat els millors anys de la meva vida. Però amb la mateixa normalitat amb la que he estat actuant fins ara, he decidit encetar una nova etapa. He viscut a l’ajuntament sota el mandat del meu partit, una etapa brillantíssima. Les grans propostes polítiques no es recorden pel número de pàrquings que s’han fet o fanals s’han posat, sinó per la capacitat que tens per canviar l’ànima de la gent i la seva percepció. La ciutat va canviar la seva ànima i el seu orgull i crec que jo formo més d’aquesta etapa del passat. Però ara CiU necessita encetar un nou capítol del llibre i aquests ha de començar amb la V de Victòria.

Parleu d’una Tarragona que va canviar la seva ànima. Es manté  encara?
V.F.: No. Abans hi havia un missatge d’optimisme, d’orgull tarragoní i de  projectar-nos a l’exterior. Ara, en canvi, hi ha un missatge més de pessimista, de projectes aturats, d’incapacitat de lideratge i incapacitat de tirar endavant grans projectes que ja estaven engegats i no han sabut fer-los avançar. I després d’aquests tres anys, poca cosa més veurem en el que queda de legislatura. Estem vivim un contrast absolut amb l’etapa convergent. És cert i evident que la crisi econòmica comporta unes conseqüències quant a dinamització social, però el govern pot fer moltes coses perquè no sigui tan evident. De vegades sembla que la crisis és un pretext i no ha de ser així.

Tema vegueries. No creuen que el ciutadà pot pensar que els polítics ens han fet perdre el temps en un debat que ja es podia imaginar que no prosperaria?
J.A.: Jo fa molts anys, al principi de ser president de la Diputació, em vaig entrevistar amb el ministre d’Administracions Públiques, Jordi Sevilla. Aquest bon home, ja fa set anys em va dir que li donava igual que ens dividíssim en tres o 23, perquè per ell seguiríem sent 4. I també que li donava igual quin nom poséssim perquè per exemple a les Canàries es diuen ‘cabildos’. Ara bé, ni un duro més, ni un diputat més a Madrid, ni una circumscripció electoral més. Però si això jo ho sé, això ho saben també al Govern de la Generalitat. Discrepo de la formulació de la pregunta, els polítics no, el govern del tripartit que s’ha tret aquest llei de la butxaca que no porta enlloc.

Amb aquest nomenament no es repeteixen errors de la transició Nadal-Aregio…
J.A.: El que va passar, passat estar. Passem pàgina i ara fem les coses com creiem que les hem de fer i la Victòria sap que no pararé d’ajudar-la fins que sigui alcaldessa de Tarragona.

Quan li cedirà el protagonisme al consistori?
Ho parlarem i ho valorarem, tal i com hem fet fins ara en l’equip. Ho hem de fer de la millor manera possible en aquest any que ens queda abans de les eleccions.