Jaume Nolla
Periodista
Menteixen els exhibidors i afins a la indústria cinematogràfica quan diuen el que diuen sobre el cinema doblat al català. Menteixen quan diuen que hauran de tancar sales si se’ls obliga a passar còpies en català. Cada cop que es dobla una pel·lícula (normalment nord-americana) al català, cosa que succeeix rarament, a Barcelona, de 25 còpies, una, o màxim dues, és en català i normalment la projecten en una sala putrefacta, o en un barri ple de castellanoparlants amb 8 còpies en castellà i una en català. En aquestes condicions, és lògic que la gent no vagi a veure cinema en català. Per cert, aquests senyors solen estar tots carregats de quartos, tret dels que volen esdevenir productors i s’hi enganxen els dits.
Els catalanoparlants només demanem una cosa que pel que es veu és poc democràtica i ofensiva per als senyors del cinema: la mateixa quantitat de còpies en una i altra llengua. I a Tarragona, si mai tenim la sort que algun dia ens facin una pel·lícula doblada al català, és com si se’ns casés la filla lletja.
Hi ha esnobs que sempre remuguen: el cinema s’ha de veure en la llengua original. El doblatge és franquista o feixista o tercermundista (giren el discurs segons la conversa). Cert que en alguns països molt cultes tot s’ho miren subtitulat, però segur que són poliglotes? A més, en la majoria d’aquests països tan desenvolupats, la gent se suïcida a carretades. No crec que sigui perquè han d’anar al cinema a llegir, però tot ajuda.
És absurd veure la darrera pel·lícula de l’Spiderman en versió original, a no ser que sàpigues molt d’anglès o el vulguis estudiar. És absurd que m’obliguin a veure-la en una llengua que no és la meva (ni l’anglès ni el castellà). És absurd que per veure una sola pel·lícula a Tarragona hagi d’agafar un vehicle perquè a dins de la ciutat no hi ha ni un sol cinema, i allà a la multisales de la quinta forca no facin una sola còpia en català. És absurd haver d’aguantar el que aguantem i que encara, segons quina mena de genteta, se’ns pixi a la cara.