El col·lectiu dels arquitectes és un dels més afectats per la crisi econòmica i per la manca de iniciatives urbanístiques al conjunt del territori, així com per les grans dificultats que moltes vegades posen les administracions en la tramitació de nous projectes. En mig d’aquesta delicada situació, aquest canongí aterra al Col·legi Oficial d’Arquitectes de Tarragona al capdavant d’un equip totalment renovat i ple d’il·lusió.

Com s’ha trobat el Col.legi d’Arquitectes de Tarragona?
Tal i com esperaven.  La situació econòmica és delicada, ja que els darrers anys l’activitat urbanística ha baixat molt a la demarcació i això s’ha notat en les recaptacions realitzades a través de quotes de col·legiats, visats i drets d’intervenció. Pensi que hem passat d’uns 45.000 drets d’intervenció registrats l’any 2006 a menys de 10.000 durant aquest primer semestre de 2010. Això fa que la nova junta estigui bastant condicionada pel tema pressupostari. Aquest problema, però, no és exclusiva del nostre col·legi i afecta totes les institucions del país. Pel que fa al dia a dia, treballem perquè canviï l’ambient de feina i hem obert les finestres perquè hi entri aire nou.

Què se li ha de demanar a les administracions davant d’aquest panorama?
Hem de començar simplificant els tràmits i llicències necessàries per transformar el sòl en urbanitzable. En moments de crisi és molt important que els municipis disposin de sòl per posar-se en primera línia de sortida quan la situació econòmica es redreci. En el cas de la ciutat de Tarragona, per exemple, és clau que el POUM s’aprovi de manera urgent i s’agilitzin els tràmits per poder posar en marxa nous projectes que donin riquesa a la ciutat. Les simplificacions de les normatives i els incentius fiscals també animarien els inversors.

El retard del POUM de Tarragona impedeix la projecció de més de 5.000 habitatges de protecció a la ciutat.
I no només dels habitatges de protecció oficial, sinó també els de mercat lliure i altres projectes de servei que han de completar el futur urbanística de la ciutat en els pròxims anys. Miri, tenir el Pla d’Ordenació Municipal Urbanístic al dia és necessari en qualsevol municipi que tingui aspiracions de creixement. Potser no és determinant per a una població com la Vilella Alta, on es construeixen un parell de cases cada any, però sí que ho és per a una ciutat que a més és capital de província.

A tota aquesta burocràcia cal afegir que cada vegada hi ha més plans i figures urbanístiques al territori.
El Pla Director Urbanístic de Camp de Tarragona, per exemple, és positiu, necessari i una gran fita en l’ordenació global del territori. Però segons com s’enfoqui pot esdevenir més un destorb que no pas una solució. La veritat, però, és que des dels any 60 el nostre territori ha crescut caòticament i ara per primera vegada s’intenta donar un sentit al conjunt. El mal, però, ja està fet. Totes les planificacions globals, com el Pla Comarcal de 1971 o el Pla dels 21 Municipis, han fracassat. La immigració i l’assentament de les químiques va es va vehicular malament quant a l’ordenació urbanística i ara costarà molt solucionar-ho.

En el seu programa electoral vostè assegurava que treballaria de valent per recuperar la veu de l’arquitecte a la planificació del territori.
El fet que vostè hagi pogut accedir a fer-me aquesta entrevista ja és una prova de la nostra disponibilitat a posicionar-nos obertament sobre tot allò en què l’opinió d’un arquitecte pot ser rellevant. La nostra intenció és tenir una relació intensa amb els mitjans de comunicació i les institucions per tal fer-nos més evidents en l’opinió pública i, a partir d’ara, es tingui més en consideració el parer de l’arquitecte en els temes cabdals del territori.