Albert Abelló és el 21è president de la Cambra de Comerç de Tarragona en els seus 125 anys d’història. A més, s’ha convertit en el primer president reelegit des del 1984, quan qui va repetir va ser Joan Ramon Garcia. Abelló afronta aquesta nova etapa a la Cambra amb les il·lusions totalment renovades i amb un esperit encara més reivindicatiu en defensa del teixit empresarial, econòmic i institucional de les comarques tarragonines.

Com valora el procés electoral que ha viscut la Cambra i que ha servit perquè vostè continuï al capdavant de la institució?

La Cambra de Tarragona ha estat la que ha tingut la participació més alta de tot Catalunya, amb un 7% dels associats, fet que demostra que la nostra Cambra és una institució molt viva i en la qual la gent vol participar.

Potser busquen a la Cambra solucions a la crisi.

En moments com aquests, els empresaris han d’utilitzar totes les eines que tenen a la mà per reforçar les seves posicions i trobar solucions als seus problemes. Una cambra de comerç és una eina molt important per a l’empresari, que l’hauria d’utilitzar sempre i ara, en situació de crisi, més que mai.

Sorprèn una mica que una patronal com CEPTA s’hagi quedat fora del ple de la Cambra.

Les patronals PIMEC i CEPTA van presentar dues candidatures amb set candidats i els membres del ple van votar aquells que consideraven que eren representants de les patronals de més prestigi. Segurament les cirscumstàncies en què es van presentar aquestes candidatures van fer que tots ens equivoquéssim i això ha passat factura. No obstant això, sóc del parer que a les cambres hi ha d’haver representació de totes les patronals i haurien de mirar que en properes eleccions no torni a passar.

Considera vostè que ha sortit reforçat amb les eleccions?

Jo em sento molt recolzat pels sectors empresarials de més pes, i per això sóc president. No obstant això, crec que és bo que dins del ple de la Cambra hi hagi certes discrepàncies, ja que és més enriquidor per a tots.

Quin ha de ser el paper de la Cambra en els pròxims quatre anys?

La gent ha d’entendre que no tindrà res a veure la Cambra d’aquest període amb la d’anys anteriors. Hem de marcar estratègies d’actuació que ens consolidin com una entitat molt útil per als nostres empresaris. La gent està cansada d’institucions i administracions que no serveixen per a res i, en temps de crisi, no tenen perquè mantenir-les ni pagar-les. Hem de dedicar el màxim de recursos disponibles a ajudar els emprenedors perquè es tornin a crear empreses. Aquest país ha perdut milers d’empreses, fet que ha provocat que arriben a més de 4 milions d’aturats. Si en els pròxims dos anys Espanya no és capaç de tornar a crear unes 125.000 empreses no ortirem de la crisi. També hem d’exercir de grup de pressió perquè les empreses tornin a tenir finançament. Des la Cambra intentarem obrir línies d’ajut i de crèdit per fer la feina que no estan fent els bancs.

En el seu discurs d’investidura va prometre que continuarà amb el seu tarannà reivindicatiu en defensa de Tarragona i del territori.

I així serà. No abaixarem els braços i continuarem dient allò que pensem, encara que de vegades ens podem passar de frenada.

No es dóna doncs per vençut en el tema de la Llei de Vegueries i la capitalitat de Tarragona?

La capitalitat de Tarragona no es pot discutir. Hi ha repercussions econòmiques al voltant d’una capital i nosaltres, com a Cambra de Tarragona, defensarem la ciutat fins als últims extrems. La Cambra s’ha mullat en aquest tema, fins i tot més que algunes persones i institucions que haurien d’haver estat els primers a fer-ho.

Doncs al mes de juliol la Llei es votarà al Parlament sense que Tarragona hi figuri com a capital.

No és natural que això tiri endavant. La ciutadania no entendria una nova administració en els temps de crisi actual. Hi ha altres prioritats.

Doncs l’alcalde Ballesteros creu que el terme ‘seu institucional’ és un triomf.

No podem admetre que s’utilitzin aquests eufemismes per nomenar una cosa d’una altra manera perquè ningú no s’ofengui. Crec que ens hem de treure aquests complexos i tonteries de sobre. Les coses tenen un nom i s’han d’anomenar pel seu nom. Entrar en hipocresies és una mala cosa per tothom. A la Cambra no donem el nostre vist-i-plau a la Llei de Vegueries i defensarem el nom de Tarragona si va al Parlament aquest estiu. Aquí vull dir que tampoc no oblidem com la Generalitat ha insultat la ciutadania de Tarragona negant-se a respondre les més de 5.000 al·legacions particulars que es van presentar defensant la nostra ciutat. Aquest insult sense precedents, d’una manera o altra, algú l’hauria de pagar.

Creu que les mesures anticrisi anunciades pel govern de Zapatero ens seran útils per sortir de la crisi?

M’agradaria creure que sí, però molt em temo que no. Les mesures arriben a destemps i imposades per organismes internacionals. Tot i això, aquesta és la línia marcada pel país i és la nostra obligació defensar-la i complir-la per intentar reactivar la nostra economia.