Les últimes dades econòmiques indiquen que el pitjor de la crisi potser ha passat però no hem d’oblidar que ha estat i continua sent la més profunda dels darrers 80 anys, la primera d’abast mundial desencadenada per la cobdícia d’uns pocs, que ha obligat tots els governs dels països de l’OCDE a adoptar mesures d’austeritat i un augment d’impostos. Governs impotents per solucionar una crisi que ha creat el mateix capitalisme – Sarkozy i Merkel han declarat reiteradament que s’ha de reformar- que adopten mesures que resultaran insuficients si no es canvia la forma de regir l’economia mundial. En altres paraules, o s’estableixen mesures de control amb caràcter general i amb una fiscalitat també acordada internacionalment o no ens en sortirem. Encara més: la crisi és de tal magnitud que requereix la implicació d’altres poders, a més del polític i de l’econòmic, que avui regeixen la societat i que també decideixen i influeixen en l’organització social i en el pensament: mitjans de comunicació i universitat, principalment. I de tots plegats, perquè ens afecta a tothom.  
Mentre això no arriba, sembla que anem per un millor camí les darreres setmanes. Al maig s’han reduït les llistes de l’atur de gairebé 2000 persones al Camp de Tarragona i ha augmentat l’afiliació a la Seguretat Social. Dues bones notícies que marquen un canvi de tendència. Però hi ha feina per fer i cal esforç, treball i dedicació de tots. Estem immersos en una transformació del model productiu, apostem decididament per la recerca i la innovació, i la transferència de coneixement entre universitat i empresa…

http://blocs.tinet.cat/blog/xavier-sabate/category/97/actualitat/2010/06/07/not-cies-positives