Com condiciona l’espectacular creixement demogràfic que viuen les comarques de Tarragona la planificació en equipaments sanitaris que fa des del departament?
No és que condicioni, és que ja ha condicionat.  Ja al 2004 vam detectar el que estava passant a tot Catalunya i concretament a les comarques de Tarragona, motiu pel qual vam decidir aplicar una política de discriminació positiva en benefici d’aquest territori per tal de dotar-lo de més equipaments sanitaris. La població assistencial al Baix Penedès, per exemple, ha crescut al voltant d’un 50% en els últims sis anys. El primer gran canvi va ser l’Hospital del Vendrell, però també s’aposta per consultoris mèdics de proximitat com el de Bellvei o el de la Bisbal del Penedès, que inaugurarem pròximament.

Però encara queden ciutadans que s’han de desplaçar a altres municipis per rebre atenció mèdica.
Hi ha altres equipaments que s’han de fer, com ara el consultori de Segur de Calafell, Albinyana, Santa Oliva o el nou centre d’atenció primària del Vendrell. Però la veritat és que l’Hospital del Vendrell, amb 31 milions d’euros d’inversió, i ara el CAR de Calafell, amb més de 4 milions d’euros, són les dues estructures centrals i prioritàries per donar servei a una comarca en creixement com és el Baix Penedès. El CAR de Calafell ens permet evitar, per exemple, que la població de la costa s’hagi de desplaçar fins al Vendrell per ser atès en servei d’urgències. A més, per a la població que hi viu sempre, obrim nous serveis com ara rehabilitació o odontologia. El fet que l’empresa que porta aquest CAR de Calafell sigui la Xarxa de Santa Tecla, la mateixa que gestiona el conjunt de l’atenció primària de la zona, permet que hi hagi una continuïtat sanitària i una millor resposta a les necessitats de la població. El mateix model d’hospitals i CAR complementaris l’estem aplicant també al Tarragonès i al Baix Camp.

El Vendrell pot tenir una mica d’enveja d’aquest CAR que s’ha inaugurat a Calafell?
El Vendrell no pot tenir enveja perquè té un hospital nou. Una altra cosa és la necessitat de fer un segon CAP per donar resposta al creixement de la població. Ja tenim el conveni signat amb l’alcalde del Vendrell per la cessió d’uns terrenys, però els moments de crisi fan que els projectes s’endarrereixin una mica més del que voldríem. Amb números a la mà, el Vendrell ha guanyat capitalitat en els últims anys gràcies en part a les inversions en equipaments sanitaris.

Parlem d’equipaments complementaris?
Totalment. I és el mateix que dic a Reus i a Tarragona. Aquí ningú no ha de competir pel pacient.

Què pensa quan alguns volen crear enfrontament territorial agafant els equipaments sanitaris com a excusa?
Al Departament el que li importa és la satisfacció de la població, i aquesta no entra en aquest tipus de debats. La prova és que ningú no vol canviar de centre sanitari. Les darreres enquestes apunten que més del 80% dels pacients asseguren que no es volen canviar de centre i que estan satisfets amb el model actual. En el cas de l’Hospital del Vendrell el percentatge és fins i tot superior.    

La sanitat no s’hauria de polititzar?
No s’hauria de partiditzar. La sanitat és alta política, ja que afecta al 100% els interessos dels ciutadans. El model sanitari català té diversos titulars i proveïdors de serveis i, per tant, l’administració ha de marcar les línies perquè el servei estigui sempre pensat en el ciutadà.

Quan vindrà a Tarragona a presentar el seu llibre, Endreçar l’ànima?
Segurament durant el mes de juliol. Li avanço que es tracta d’una obra molt personal i que dedico en bona mesura a comunicar-me com a dona, a expressar la meva opinió sobre el model sanitari i a viatjar pel país. A la part final m’he deixat un espai per parlar de política.