Com podríem definir la tasca principal d’un radiòleg?
Resumint, el radiòleg és un professional de la medicina especialitzat en la interpretació clínica d’imatges. La nostra feina té dues vessants principals. Una de més tècnica, centrada en els mètodes per a l’obtenció de les imatges, i una altra de més clínica, ja que sense un bon coneixement clínic per part del radiòleg no és possible fer una bona interpretació d’allò que veiem en les proves radiològiques i, per tant, és molt difícil oferir bons diagnòstics per solucionar el problema del pacient i per ajudar a solucionar els dubtes que puguin tenir els metges clínics.

Quines modalitats hi ha d’aconseguir diagnòstics per la imatge?
Al servei hi ha la unitat de radiologia simple (amb l’escàner, l’ecografia, la ressonància magnètica) i després hi ha petites variacions com són les proves de telecomandament i les mamografies.

La radiologia serveix principalment per buscar tumors?
No, no. Buscar qualsevol manifestació orgànica de qualsevol malaltia clínica. Poden haver-n’hi de degeneratives, infeccioses, meoplàsiques, al·lèrgiques… en definitiva, totes aquelles manifestacions que puguin veure’s a través d’una imatge.

Quin és el mètode més utilitzat?
La modalitat més habitual és la placa simple (radiografies, telecomandament i mamografies). Representen el 75% de les exploracions que realitza el nostre servei de radiologia. Cada any fem més de 180.000 exploracions entre els hospitals del Vendrell i de Santa Tecla, a Tarragona.

Quines són les proves de radiologia més comunes als serveis d’urgències dels dos hospitals?
Pel que fa a assistència pediàtrica, acostumen a fer-se radiografies per detectar proves de traumatismes, per exemple, ossos trencats. En el cas dels adults, les més habituals són les plaques de tòrax per detectar problemes respiratoris. No obstant això, la tendència és a anar reduint la realització de radiografies.

Com ha evolucionat la tecnologia en el camp de la radiologia en els últims 25 anys?
Els avenços assolits són espectaculars. S’ha anat incorporant tècniques que fa un quart de segle eren impensables. Parlem de la ressonància magnètica, els TAC… sense dubte, la radiologia és una de les especialitats que ha crescut més i això s’ha traduït en una millor diagnosi de les malalties i en una important reducció de les intervencions, ja que quan la radiologia no estava als nivells actuals, era més necessari operar per saber què estava passant-li al pacient.  El darrer gran canvi ha estat la  digitalització de la imatge, que ha substituït les plaques tradicionals, així com la consecució de les imatges en 3 dimensions.

‘La radiologia és indispensable’
El major problema de la nostra especialitat és que mor d’èxit. Els serveis de radiologia tenen tanta capacitat de subministrar i processar informació a la resta d’unitats clíniques dels hospitals que s’han convertit en indispensables. Això fa que hi hagi una gran demanda d’exploracions de tota mena que, en l’actual model de societat -que demana resultats immediats-, afegeix pressió a la tasca dels professionals de radiologia. Actualment, aquest és el principal repte dels radiòlegs i radiòlogues. Cada vegada més hem d’aprendre a mantenir la qualitat del servei donant respostes i diagnòstics més ràpidament.