Els empleats públics de tot l’Estat han obert la veda de les mobilitzacions en contra de les mesures anticrisi aplicades pel govern central i, en el cas de Catalunya, el govern de la Generalitat. La jornada de vaga del sector públic convocada pels sindicats el 8 de juny no va aconseguir un seguiment total, però els sindicats la valoren positivament com a ‘assaig’ per a la possible vaga general que es convocarà si finalment el president Zapatero aprova del decret de reforma laboral -condició reclamada pels organismes oficials- sense haver arribat a un acord amb els sindicats majoritaris del país.

“Aquesta és la primera batalla d’una guerra que acaba de començar”. Amb aquestes paraules el secretari general d’UGT a les comarques de Tarragona, Jordi Salvador, deixava clares les intencions de les forces sindicals amb vistes a un estiu que es preveu que serà força ‘calent’ quant a mobilitzacions als carrers. Els representants dels treballadors s’han pres la jornada de vaga del 8 de juny com un ‘assaig’ per a la possible vaga general de finals del mes de juny. En un comunicat, CCOO assegurava que un 75% dels empleats públics de Catalunya havien secundat l’aturada reclamada pels sindicats, tot i que en alguns sectors, com per exemple l’educatiu o el sanitari, el seguiment de l’aturada hauria superat el 50% per poc. Al capdavant de la manifestació, Jordi Salvador (UGT) -que va quantificar el nombre de manifestants a la capital tarragonina en 3.000 persones-, va assegurar que les mesures aprovades pels governs estatal i autonòmic “són un atac frontal a la classe treballadora del nostre país. S’han dit moltes mentides en relació al treballador públic. Un de cada quatre manifestants d’avui no cobra ni 1.000 euros al mes i, a més, són interins. Per tant, poden perdre la feina, al contrari del que s’està venent des dels impulsors dels plans de reducció del dèficit”.
A Tarragona -també es van organitzar concentracions a Tortosa i Amposta- la manifestació es va iniciar a les portes de l’Ajuntament per transcórrer posteriorment pels carrers de la ciutat fins a la Subdelegació del Govern Central (passant també per davant de la seu de la Generalitat de Catalunya). Els sindicats mostren el seu rebuig a l’actuació política en totes les administracions (local, autonòmica i estatal), a les quals acusen de fer pagar la crisi “a les esferes socials més dèbils”.
Tot i la crida dels sindicats per mobilitzar el conjunt dels empleats públics (funcionaris i personal d’empreses de serveis concertats, consistoris i entitats públiques), el seguiment no va ser massiu -fet que ja es preveia- i els empleats públics del conjunt de la demarcació van optar majoritàriament per dur a terme ‘accions puntuals’ a les portes dels seus llocs de treball. Els serveis més crítics, com ara l’assistència sanitària, el transport públic i els cossos de seguretat (que tenen negat el dret de vaga) pràcticament no es van veure afectats pel compliment dels serveis mínims acordats prèviament a la jornada de vaga. Els sindicats mantenen el discurs amenaçador de convocar una vaga general si al final el govern de Zapatero no troba una sortida pactada per flexibilitzar el mercat laboral.

Les primeres mesures anticrisi afecten 36.000 treballadors públics a la demarcació
A la demarcació de Tarragona hi ha més de 36.000 empleats públics. Prop de 3.500 pertanyen a l’administració de l’Estat, sense comptar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, 19 mil són de l’administració catalana, -9 mil professors i 3 mil funcionaris de l’àmbit sanitari-, sense comptar Mossos, mentre que les plantilles de les corporacions municipals (ajuntaments, Diputació i Consells Comarcals)superen els 13.000 persones.
Pel que fa a la vaga celebrada el 8 de juny, cal destacar el posicionament de la Junta de Personal Docent no Universitari de Tarragona (integrada pels sindicats USTEC-STEs, ASPEPC, CCOO, ANPE, FETE-UGT i CSIF), que va unir-se a la protesta amb un doble objectiu: el primer, manifestar el seu rebuig a la política educativa del Departament d’Educació refermant la seva voluntat de continuar amb les mobilitzacions per a aturar-la. I en segon lloc, oposar-se frontalment a les mesures de retall salarial, de congelació de les pensions (unes 84.000 a la província de Tarragona) i altres retallades socials que el govern de l’Estat ha imposat amb la col·laboració del govern autonòmic.
La retallada de sous en una mitjana del 5% a partir de la nòmina d’aquest mes de juny s’entén també al personal contractat per les empreses concertades, com, per exemple, a les entitats proveïdores de serveis sanitaris o a les plantilles de les escoles concertades. En aquest punt, els sindicats alerten que prop del 25% del personal públic de Catalunya és interí o bé treballa per empreses concertades, fet que sí que fa possible que puguin perdre la feina.
Un altre dels aspectes que ha estat motiu de crítica per part de les forces sindicals és la congelació de les pensions contributives (la concessió de les quals està supeditada a la cotització del treballador a la Seguretat Social i majoritàriament responen a l’entrada del treballador a la jubilació). A la província hi ha actualment més de 146.000 pensionistes en aquest règim, cobrant de mitjana una pensió mensual de 738 euros. Aquests veuran reduït el seu poder adquisitiu a partir de l’any vinent.